Exemplaritat i transparència

¿Què té a veure l'aforament del Rei pare amb la llei orgànica complementària de racionalització del sector públic? Res, llevat que aquesta llei que casualment passava ara pel Parlament serà la drecera que usi el Govern de Rajoy per blindar judicialment Joan Carles de Borbó a través d'una autoesmena, d'un nyap legal. El Govern que s'omple la boca parlant del «respecte per la legalitat», el que dóna lliçons sobre no sopar abans del berenar i complir amb els passos que fixa la llei, recorre a un inacceptable estratagema per aforar el Rei abdicat a tota velocitat. Les esmenes estan previstes perquè l'oposició millori lleis amb les seves propostes, no perquè el Govern s'esmeni a si mateix i coli en un parell de paràgrafs, per via ràpida i sense debat, un aforament a Joan Carles de dubtosa constitucionalitat.

És veritat, a Espanya hi ha més de 10.000 aforats. Són molts, però tots ho són per la seva responsabilitat actual, no pel que van ser. Són jutges, fiscals, diputats, ministres… en l'exercici de la seva funció, cap jubilat. Com bé diu el catedràtic de Dret Penal Joan J. Queralt, «qui cap funció pública exerceix, cap protecció específica mereix». I el Rei sortint no té ja funció constitucional, de manera que tampoc té dret a ser aforat, privilegi que ni apareix ni té encaix en la nostra maltractada Constitució.

Blindatge total

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El seu aforament, a més, serà una protecció personal tant en l'àmbit civil com en el penal, tan única com excepcional. El seu blindatge judicial no només afecta fets relacionats amb l'exercici del seu càrrec, sinó també la seva vida privada. Parlant clar, tant l'aforament com les presses responen a la por del Govern a les demandas de paternitat d'un barceloní de 58 anys, Albert Solà, de sorprenent semblança amb Joan Carles. Des de fa anys, Solà pledeja (amb poc èxit) per aconseguir una prova genètica que, fins ara, la justícia ha negat, i que el podria acreditar com el primer fill mascle del Rei pare. No ha pogut comprovar el seu ADN amb el de Joan Carles, però sí amb una altra suposada filla il·legítima del Rei, la belga Ingrid Sartiu. Els resultats de la prova asseguren que Solà i Sartiu tenen mares diferents, però comparteixen progenitor.

La immunitat del Rei impedia qualsevol investigació d'aquest assumpte fins que el Rei va abdicar. I el que busca l'esmena urgent i l'aforament és que sigui el Suprem -més controlat pels partits que un jutge de primera instància- qui decideixi què fer davant les temudes demandes de paternitat. Tot, com es veu, tan transparent com exemplar.