La tupinada regeneradora

Tan creïble com quan va dir que ningú podrà provar la culpabilitat de Luis Bárcenas («sigues fort), el president Mariano Rajoy ha anunciat un pla per a «la regeneració democràtica». Segons sembla és urgent, però es queda per al setembre. I per ara és una proposta tan estreta que hi cap en un tovalló i encara queda molt paper per netejar-se. Són dos punts: reduir el nombre d'aforats i canviar el sistema electoral als ajuntaments perquè governi el candidat més votat. Són dues trampes.

La proposta per reduir els aforats arriba quan el PP fa just el contrari: en el mateix mes en què augmentarà per la via ràpida la llista de persones que disfruten d'aquest tracte vip en la justícia. El Govern ha portat aquest privilegi més enllà que qualsevol altre país del nostre entorn. El rei Joan Carles serà l'únic excap de l'Estat d'Europa que gaudeixi d'una protecció així. Excepte a Dinamarca, on tota la família reial és inimputable, no hi ha un altre país civilitzat, siguin monarquies o repúbliques, on hi hagi exmandataris aforats per la seva responsabilitat anterior. Per això Nicolas Sarkozy ha acabat aquesta setmana detingut i l'exrei de Bèlgica Albert II afronta en un tribunal ordinari una demanda de paternitat. Això és normalitat democràtica.

«Coses indesitjables»

Pel que fa a la reforma municipal, espanta el plantejament, que no pot ser més fal·laç. Rajoy titlla els governs de coalició de «coses indesitjables» i proposa que el candidat més votat sigui alcalde perquè és «qui vota el poble». Sembla clar l'objectiu: blindar el poder municipal del PP quan falta menys d'un any per a les eleccions. Amb els resultats de les europees, el PP només tindria majoria absoluta en dues capitals: Ceuta i Melilla. La resta podria caure davant les «indesitjables» coalicions, incloses Madrid i València.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El PSOE ja ha anunciat que s'hi oposarà. ¿S'atrevirà el PP en solitari a utilitzar la seva majoria absoluta per aprovar aquesta tupinada? Seria un escàndol, però no seria inèdit. Ja ho està fent María Dolores de Cospedal, amb la segona reforma electoral en una legislatura a Castella-la Manxa. Amb l'excusa de l'austeritat, vol reduir el nombre d'escons a la meitat. La tupinada manxega potencia la representació a les províncies on el PP és més fort i eleva el llindar per tenir un diputat fins al 14% o fins i tot el 18% dels vots. Amb aquesta mateixa llei, el PP no tindria ni un escó al Parlament de Catalunya.

Més enllà de Cospedal, només hi ha un altre precedent a Europa de reforma electoral unilateral: la del gran demòcrata Silvio Berlusconi el 2005 per mantenir-se en el càrrec. Va ser batejada, amb raó, com la llei porcellum: la porcada.