Selectivitat: present i futur

D'acord amb les previsions de la LOMCE, el curs 2015-16 es reformarà el primer de batxillerat; el 2016-17, el segon, i el 2018 entrarà en vigor la nova selectivitat. Està bé que es canviï… perquè des de fa algun temps no entenem gaire bé quin és exactament l'objectiu de l'actual. No sembla eficaç per avaluar amb exactitud ni els centres ni els alumnes.

Hi ha centres mediocres que inflen les notes dels expedients (que aporten el 60% de la nota final). D'aquesta manera, els seus alumnes poden superar els d'un centre que fa suar als seus l'aprovat. Això és important, perquè un alumne ha de posar molt, molt d'esforç per suspendre la selectivitat actual, amb la qual cosa l'aprovat serveix per a poc. «Amb un 5 en tinc prou, vull fer magisteri», deia un noi de Lleida sense sentit del ridícul. Per una altra part, sembla que només un de cada quatre sap exactament, al començar la selectivitat, quina carrera vol fer i per què.

S'ha imposat la idea de fer dues avaluacions al final del batxillerat. Una seria general i tindria per objectiu avaluar els centres a través dels coneixements dels alumnes, i una altra, més tècnica, dependent de les universitats, avaluaria les competències pertinents dels candidats a cada carrera. Les universitats catalanes s'han posat d'acord per fer conjuntament la prova que els correspon. En l'actual situació no veuen amb gaires alegries les dificultats logístiques i pressupostàries que suposaria per a cada una fer les seves pròpies proves. A veure si també es posen d'acord per adaptar els graus i màsters al model europeu.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

Respecte dels resultats de la selectivitat, sembla clar que, amb alguna excepció notable, les millors notes corresponen als centres de les zones amb més renda; però si valoréssim el valor docent afegit, és a dir, el que aporta cada centre a la formació dels seus alumnes, els primers llocs estarien copats per centres públics. ¿L'autonomia dels centres modificarà aquest fet? No ho sé, però sembla que anem cap a un sistema escolar que concedirà cada vegada més autonomia als centres a canvi d'exigir-los uns mínims al final de l'escolarització. Aquest sistema està donant bons resultats en altres països. Allà, per cert, els alumnes solen presentar-se molt ben vestits a la selectivitat. A alguns dels nostres només els falta la tovallola per completar el seu aspecte de venir de la platja. En sintonia amb la seva alegre informalitat, els correctors solen ser molt, molt generosos amb les seves faltes d'ortografia.

Per poder avaluar de manera coherent tots els centres, tots ells haurien de compartir un tronc comú de coneixements i competències. I aquí és on tenim el nostre camp de batalla. No només nosaltres, per cert. Alain Bossinot, encarregat de reformar els programes escolars francesos, acaba de llançar la tovallola al constatar que és precisament en aquesta qüestió on cristal·litzen amb més virulència totes les nostres oposicions educatives.