La importància de protegir els nens

Tradicionalment, el paper de l'home a l'hora d'engendrar descendència s'ha considerat poc rellevant. És cert que hi aportem un imprescindible 50% del material genètic, però mentre que la dona dedica nou mesos a passejar l'embrió dins la panxa, amb totes les incomoditats que això comporta, la nostra feina es limita als breus instants de la fecundació, que és la part menys molesta del procés. La mare haurà de patir privacions i seguir una colla de normes si vol fer tot el possible per garantir que l'organisme que porta a dins es forma de la millor manera possible. La raó és clara: tot el que afecta la incubadora influeix directament en la criatura que s'està gestant al seu interior. En canvi, el pare no hauria de preocupar-se pels efectes que el seu estil de vida pot tenir en la següent generació.

Però cada vegada hi ha més proves que suggereixen que els homes passem als fills alguna cosa més que una colla de gens més o menys immutables. Per exemple, un estudi aparegut recentment a Nature Neuroscience, fet amb ratolins, demostra que les situacions d'estrès alteren de forma permanent l'ADN dels espermatozous, fent que fabriquin més quantitat d'unes substàncies anomenades microARNs. Els descendents d'aquests animals estressats tenen més d'aquests microARNs circulant en sang i això influiria en el fet que presentin comportaments depressius i altres problemes. Així doncs, sembla que els nostres traumes podrien acabar formant part de l'herència familiar.

L'entorn no tan sols marca l'ADN que el pare transmet als seus fills, sinó que després de néixer també pot afectar directament el genoma de les criatures durant els seus primers anys de vida. Ho proposava un article publicat fa un parell de mesos a la revista PNAS, que diu que els infants que creixen en un entorn socialment inestable exhibeixen una sèrie de canvis mesurables als cromosomes, concretament a les parts anomenades telòmers. Els telòmers dels individus que provenen de famílies desestructurades i amb limitacions culturals i econòmiques són el 19% més curts, un dèficit que no es pot recuperar mai més. Com que la llargada dels telòmers s'ha relacionat últimament amb l'esperança de vida i l'estat general de salut, l'estudi suggereix que aquests nens adquireixen un desavantatge biològic a partir del moment que neixen que ja no es podran treure de sobre per molt que s'esforcin.

Malgrat això, és innegable que les intervencions que tenen lloc en edats primerenques tenen un impacte substancial a llarg termini. Fa temps que s'ha observat que si s'ensenya als pares a tenir cura dels seus fills de la manera adequada, les conseqüències es veuen dècades després.

L'exemple més recent apareix en un treball d'un número de maig de la revista Science, on es mesuren els efectes que van tenir les visites setmanals d'un treballador social a famílies dels barris més econòmicament degradats de l'illa de Jamaica durant els anys 80. Els científics han pogut seguir el progrés de la majoria dels nens que van participar en aquella campanya i han vist que, més de 20 anys després, els que es van beneficiar del programa tenen un quocient intel·lectual més alt, van treure millors notes a l'escola i guanyen el 25% més que els que no hi van poder accedir. Això fa que ja es puguin equiparar amb la mitjana de la població del país. És a dir, un senzill programa de suport a les famílies pobres, que es basa principalment a proporcionar llibres i joguines als pares i ensenyar-los a estimular i fer llegir els seus fills, pot fer eradicar algunes de les diferències que limiten les possibilitats futures d'un grup social concret.

Notícies relacionades

De la normalitat

La dama de coure de CCOO

Tots aquests resultats ens recorden que el que hem anat fent durant l'inici de la vida d'una persona (i fins i tot abans del naixement) té una rellevància sorprenent en les capacitats intel·lectuals i cognitives que posseirà un cop sigui adult. Està clar que no tot ens ve definit pels gens, com es pensava abans. Això vol dir que la lluita per a la igualtat ha de començar al bressol, llimant tant com sigui possible els desequilibris que s'inscriuen indeleblement en la biologia dels éssers humans.

Els nens són l'actiu més important que té la nostra espècie. És evident que el nostre avenç depèn de com els eduquem, però hem de pensar que també hi ha altres factors que afectaran de manera important com evoluciona una societat, en especial els que deixen una empremta invisible però permanent en les cèl·lules de les criatures. Aquests canvis defineixen quina mena de futur serà capaç de construir una generació. Caldria que ho tinguéssim ben present i ens esforcéssim a garantir que, per al bé de tots, l'accés a una infantesa estimulant sigui realment un dels drets humans més inviolables.