És l'energia, estúpid

La crisi d'Ucraïna atorga relleu, en les relacions internacionals, a l'assumpte clau de l'energia i posa en el mapamundi la seguretat energètica i els seus efectes sobre la societat global. Qüestions com posseir o no recursos energètics, tenir o no capacitat d'adquirir-los i la naturalesa dels socis energètics es tornen fonamentals per garantir el proveïment i la competitivitat. Més encara quan hi ha una revolució en curs pel que fa a l'energia. Tal com recullen els últims informes de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), la producció no convencional de gas i petroli promoguda pels Estats Units està canviant la cara energètica del planeta i generant dinàmiques contràries al discurs europeu de la sostenibilitat en matèria d'energia.

ELS EUA caminEN cap a la independència energètica amb una narrativa de poder dur que se sustenta en l'extracció no convencional de gas i petroli a través dels processos de fractura hidràulica (fracking). Es calcula que entre els anys 2016 i 2020 seran el primer país productor de petroli, i que entre el 2020 i el 2035 es convertiran en exportadors de gas natural, i que augmentaran la seva capacitat any rere any.

I no només els EUA, sinó altres actors de gran pes, com la Xina, practiquen aquesta tècnica del fracking, que canvia completament les relacions de dependència energètica i la política de preus en matèria d'energia global. Així, per exemple, el carbó que els EUA ja no consumeixen tenen per destí principal la Unió Europea, cosa que complica l'objectiu de reduir les emissions de CO2. El nou escenari permetrà als EUA no només dominar comercialment, des d'una perspectiva asimètrica favorable, les relacions energètiques globals, sinó incrementar la seva competitivitat al reduir en gran mesura els costos derivats de l'energia, i els facilitarà (juntament amb altres raons) la disminució de la seva despesa militar, ja que la seva hegemonia en aquest terreny ja no serà tan necessària. Per exemple, disminuir de forma notable la seva presència al Pròxim Orient és una opció que ja està en marxa i que planteja un interrogant als que es beneficien del control que exerceix Washington a la zona. Potser ara descobrirem que, d'acord amb l'AIE, els EUA només importaven entre el 5% i el 10% del petroli iraquià i que un dels principals importadors de cru d'aquest país és Europa.

La UE -i particularment Espanya- ha de reaccionar i adaptar-se a aquest escenari canviant. En matèria d'energia no hi ha lloc per als debats polítics: han de primar sense cap dubte els de naturalesa científica i els que aborden la qüestió determinant de la competitivitat. A la UE s'ha produït un canvi de perspectiva, ja que si bé Brussel·les no renuncia al discurs de poder tou de les energies renovables, la Comissió Europea ha deixat deliberadament sense regular el fracking, i l'han deixat al lliure albir dels estats membres.

A Europa, qui sens dubte se sumarà a aquesta tècnica, en combinació amb els processos d'extracció convencionals, serà Noruega, ja que compta amb reserves significatives no convencionals de gas i petroli. Un altre país que amb seguretat explotarà aquesta tècnica serà el Regne Unit, concretament Anglaterra, on les prospeccions mostren l'existència d'enormes reserves de gas no convencionals. Aquests dos casos constitueixen bones notícies per a la UE de cara a reduir la seva dependència energètica de Rússia. I podrien representar també bones notícies per a Espanya perquè hi hauria dos corredors europeus d'aprovisionament: un al nord, conformat pel Regne Unit i Noruega, i un altre al sud, Espanya-Algèria, reforçats tots dos per les previsibles exportacions de gas procedent dels EUA.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Espanya no pot deixar escapar l'oportunitat de canalitzar el gas que es produeix a Algèria, i ha d'explotar els seus propis recursos convencionals i no convencionals. Segons un estudi d'aquest any de la consultora Deloitte, si això es produís Espanya podria passar d'importadora a exportadora de gas el 2031, i generaria una ingent activitat econòmica molt positiva per al nostre benestar. Ha de ser evident per a les nostres autoritats la promoció de totes les activitats de fracking i/o de prospecció petrolífera amb expectatives d'èxit, com per exemple a les Canàries.

És indubtable que aquestes i altres activitats, com l'energia nuclear, generen un debat polític, no pas científic, a Europa i a Espanya. Però em temo que no podem aturar-nos en aquestes consideracions polítiques. Es tracta de competir i aplicar a les nostres polítiques energètiques criteris científics i econòmics, generant un model energètic eficient i d'aprovisionament divers (pel que fa a fonts i pel que fa a socis). És l'energia, estúpid.