MIRADOR
El dentista i Manolete
El saben aquell que diu que el pacient va agafar el dentista per les parts i li va deixar anar: «¿Oi que no ens farem mal?». L'acudit ve a tomb perquè és la primera cosa en què un pensa cada vegada que algú especula amb la gran coalició PP-PSOE per governar Espanya o en la sociovergència per a Catalunya. Aquesta vegada l'encarregat d'especular amb una grosse koalition a l'espanyola ha estat l'expresident Felipe González, el Manolete de la política, perquè, com va demostrar diumenge a l'entrevista que li van fer a La Sexta, a toro passat sembla tenir solucions per a tot.
Que l'expresident i ara conseller de Gas Natural es faci ressò dels desitjos d'una part important de l'empresariat (el mateix que sospira per un diàleg Mas-Rajoy per resoldre el conflicte català) no hauria d'estranyar a ningú. El problema per al PSOE és que ho digui en plena campanya, quan el partit s'esgargamella per demostrar que no té res a veure amb el PP i que les seves solucions per resoldre la crisi o l'encaix de Catalunya són diferents.
Notícies relacionadesNo seria desenraonat que, si arribés el cas (és a dir, després de les generals), Mariano Rajoy abans de caure als braços de Rosa Díez o el PSOE als de Cayo Lara exploressin una aproximació PP-PSOE que segur que també seria aplaudida per l'influent Ibex 35. Potser n'hi haurà que pensaran que és política ficció i que no veurem mai la gran coalició. És possible. Encara que sempre poden existir fórmules intermèdies. Si es van posar d'acord per reformar la Constitució en una tarda per satisfer el Banc Central Europeu, ¿què no poden acordar per acontentar els bancs de casa?
A Catalunya l'acord CiU-PSC, amb què somien il·lustres (i discrets) cognoms, no apareix en els plans de Convergència. Potser si ho preguntéssim a Unió la resposta seria una altra. Però també hi ha punts d'intersecció. L'acord per impulsar Barcelona World -o com s'acabi anomenant- és l'exemple més recent que, quan és necessari, nacionalistes i socialistes actuen com se n'espera. Per a alguns es tracta d'un exercici de responsabilitat. Per a altres, una manera d'entendre l'economia. Diran que des de fora és molt fàcil opinar, i encara més quan no s'ha de lidiar amb unes xifres de l'atur com les que castiguen la província de Tarragona. És veritat. Com també ho és que, com a gestors de la res publica als quals ningú ha obligat a ocupar els seus càrrecs, la seva obligació és intentar no repetir errors del passat ni crear noves bombolles que ens portin a un desastre encara més gran. Sí, Port Aventura va funcionar. Però Catalunya no hauria de funcionar només a base de port aventures. Sigui en un Estat independent, propi, confederat o federat.
