Tarragona m'esborrona

El meu pare m'ho va deixar dit: una copa de més pot afinar l'humor i l'esperit, enredar-te entre els braços d'una prostituta pot reportar alguns instants de passatgera i compartida tendresa, però en el joc sempre hi perds i tornes a casa amb una ressaca negra que no remet l'endemà.

Que una societat orgullosa de si mateixa com la catalana hagi de confiar part de la seva supervivència en el foment de la ludopatia és un clar símptoma que està seriosament malalta, i és curiós que convergents i socialistes, tan distants en altres matèries, s'hagin posat d'acord i reacord a fer possible la nostra petita Sodoma argumentant la creació dels tan necessaris llocs de treball. ¿Tanta falta de creativitat tenen els nostres representants que no saben imaginar altres ocupacions més dignes per a la seva ciutadania?

Un preu que fa riure

Notícies relacionades

Dones i ciència

Victoria Adelina

A l'espera de la independència de Catalunya, ja tenim un tros de Tarragona esqueixada de les lleis comunes de l'Estat: Barcelona World es regirà per les atípiques normes que els seus acabalats socis aconsegueixin arrencar a la Generalitat. I a un preu que fa riure: per jugar al black-jack es recaptarà menys de la meitat del percentatge d'impostos que pugui reportar la venda d'un llibre d'autoajuda o un exemplar de la Constitució. Suposo que, a canvi de poder fumar havans mentre gira la ruleta, s'imprimirà en grans caràcters al revers de les fitxes o cartes la frase Jugar pot destrossar vides, amb la imatge d'un home o d'una dona que surt del casino amagant les seves vergonyes en un barril, com als tebeos. Si a BCN World (Tarragona que es foti, que no és cap marca) es podrà viatjar a l'Índia, al Brasil, als Estats Units, la Xina, Rússia i Europa sense moure's de Vila-seca i Salou, ¿per què no s'instal·la en algun racó del parc temàtic una colorista evocació de les Illes Caiman perquè els nostres esportistes d'elit, dives belcantistes i altres símbols de la pàtria no hagin de desplaçar-se tan lluny a dipositar els seus petits estalvis? I, de passada, ¿per què no burlar també la llei vigent instal·lant una carpa per disfrutar de selectes sessions de circ amb prohibits lleons, foques i elefants, o una discreta plaça de toros per als degenerats que disfrutem veient patir un animal i aplaudim la seva mort?

Tot això m'ha passat pel cap al consultar el cartell de la madrilenya fira de San Isidro, i he pensat que si podem tenir un tros de la Rússia de Putin o de l'Amèrica de la injecció letal a peu d'AVE, per què no podríem també disposar d'un trosset d'Espanya taurina en terra pròpia. Si els senyors de BCN World no ho estimen oportú, el Poble Espanyol de Barcelona podria ser una bona alternativa on prendre l'alternativa.