¿Comitè de savis?

En diuen comitè d'experts o grup de savis. Els més realistes també els han etiquetat com «els experts de Montoro». Segons la Moncloa, professionals econòmics i tributaris de reconegut prestigi en l'àmbit acadèmic. A ells va encarregar el ministre fa vuit mesos un paquet de propostes per a la necessària reforma fiscal. El grup selecte de barons (es veu que no hi ha una sola catedràtica d'Economia de solvència contrastada) ha parit 125 suggeriments per modificar el sistema impositiu espanyol. El cap visible del comitè és Manuel Lagares, considerat l'autor intel·lectual de la política tributària de l'era d'Aznar, la que va abaixar els impostos, va escalfar l'economia i ens va fer volar fins que el 2007 es va acabar la gasolina. El gran Fabián Estapé ens explicava cada setmana -a La columna de TV-3-, a principis d'aquest segle, com aquells fogots de l'economia espanyola ens portarien al desastre irremeiablement. Per desgràcia, va morir poc abans que arribessin els estralls tan encertadament anunciats per ell, que sí que era un savi.

Menyspreu d'alternatives

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Deixo per als experts econòmics la valoració de les recents propostes del comitè de llestos, però fins i tot per a un profà són evidents algunes consideracions. La primera, que no són experts independents. Són els seus experts, o sigui, estan bàsicament d'acord amb els qui els nomenen. ¿Algú creu que un Govern escull persones crítiques que no estiguin disposades a dir el que es vol escoltar? ¿Entre els nou «assessors independents» n'hi ha algun amb idees semblants a les de Krugman, per exemple? La complicitat entre Govern i assessors és legítima, ningú ho posa en dubte: són de la mateixa corda. No obstant, resulta insolent -per fals- que arribin fins i tot a menysprear l'existència d'alternatives, que despatxen amb adjectius pejoratius. Qualsevol proposta que parli de polítiques redistributives de la riquesa, d'equiparació entre rendes del treball i del capital, de l'eliminació de les sicavs… és desqualificada immediatament, i els seus promotors titllats d'ignorants perillosos. Les aportacions que arriben de la socialdemocràcia o de l'esquerra són dolentes per «ideologitzades». Les seves, en canvi, són apolítiques, com independents són només  els seus assessors. Tant, que fins i tot estan independitzats del carrer.

¿Ja saben aquests senyors que Espanya és el país de l'OCDE on més ha augmentat la desigualtat? L'informe publicat recentment observa que els més pobres han perdut a Espanya una tercera part del seu salari, mentre que el 10% de la població més rica només ha experimentat el descens d'un 1% dels seus ingressos. Fins i tot l'FMI va advertir ahir que a Espanya s'hereta cada vegada més la desigualtat, o sigui, que la pobresa passa de pares a fills. Avui és més cert el que va escriure Rajoy el 1983: «És sabut que els fills de bona estirp superen els altres».