tu i jo som tres

'Garzonites', segons la caverna

1
Es llegeix en minuts

Baltasar Garzón va visitar el plató d’’El intermedio’ (La Sexta). / periodico

Gran irritació a  la caverna mediàtica amb els jutges que s'estan revelant contra les arbitrarietats que el poder polític perpetra. La negativa del jutge Santiago Pedraz a acatar l'anomenada Reforma de la Justícia Universal que acaba d'aprovar per esclafament el corró del PP va excitar el presentador d'El cascabel (13 TV), Antonio Jiménez, que no va dubtar a qualificar Pedraz com «un d'aquells jutges Garzonites». ¡Ahhh! Doncs donem la benvinguda al garzonisme, com a exemple de necessària protesta. Precisament Baltasar Garzón va estar dimarts al plató d'El intermedio (La Sexta). Va ser claríssim, i contundent, respecte a aquesta vergonyosa Reforma: «Les causes judicials les arxiven o les sobreseuen els jutges i magistrats, no el poder polític. Això és una usurpació de funcions. El text d'aquesta Reforma és anticonstitucional. Trenca els convenis internacionals ratificats per Espanya sobre tortura, sobre genocidi, sobre des­aparició de persones... Pedraz no pot fer, ni ha de fer, cap altra cosa. Compleix estrictament els convenis de Ginebra. És obligatori mantenir les investigacions de les causes obertes, sobre la mort de José Couso per exemple. En cas contrari s'aniria en contra dels drets de les víctimes. Aquesta Reforma fora d'Espanya no s'entén. És una vergonya». I en el plasma que hi havia darrere de Garzón, el realitzador va inserir llavors una imatge de Couso, el càmera i reporter gràfic que va morir a l'Iraq, a l'Hotel Palestina, l'any 2003, a causa dels trets d'un carro de combat nord-americà.

Notícies relacionades

L'aparició del garzonisme  -acceptem el neologisme en tot el seu valor-, lluny de ser la tragèdia que predica la caverna, és un símptoma esperançador. És el senyal inequívoc que en el món dels magistrats i dels jutges es mou alguna cosa.

PRESOS INNOCENTS .- El programa Entre rejas (Cuatro) ha abordat casos terribles de persones innocents que van ser condemnades injustament. Un cas emblemàtic i tremendo que van reflectir és el d'Óscar Sánchez, rentacotxes de Montgat, que va passar 20 mesos patint pallisses i vexacions al penal Poggioreale de Nàpols. El nostre company Antonio Baquero, des de les pàgines d'EL PERIÓDICO, va fer una tasca fonamental, clau, alertant el món que Óscar estava tancat per error. Fins ara cap autoritat, ni italiana, ni espanyola, li ha demanat disculpes a Óscar.