tu i jo som tres
L'ONG dels mosquits
Chiqui a Hondures, amb la tropa de concursants (‘Supervivientes’). /
Són 18 les criatures embarcades a Hondures per fer la mona a La isla de los Mosquitos (Supervivientes, T-5). En aquesta ocasió han seleccionat una tropa de rellevància mediàtica bastant cutre. Són ànimes que vaguen o han vagat alguna vegada pels platós de Mediaset, la majoria provinents de Mujeres y hombres y viceversa, també d'Un príncipe para Corina, del Sálvame, del Deluxe o de la ratomàquia Gran hermano, que més que programes són les plataformes, els planters, que té muntats Mediaset per a l'extracció del carbó que van cremant a l'estufa. Ben mirat, més que un concurs sembla que Tele 5 hagi muntat una particular ONG, l'ONG dels mosquits, amb ànim de lucre, això sí. Sembla que hagin arreplegat aquestes criatures per pura caritat, perquè la majoria, fora de la televisió, ja gairebé no tenen vida. Potser l'única excepció és Katia Aveiro, a Portugal denominada La Ronalda perquè és germana de Cristiano Ronaldo, el futbolista. En general es tracta d'un material de menys quantia, d'escàs ganxo per obtenir les audiències que abans s'aconseguien. A casa, la que ens ha agradat més ha estat Chiqui, l'entranyable Almudena, que, en comptes d'arribar al Carib en helicòpter, o remant en un rai
-com va fer la resta de la troupe-, la van fer arribar en flotador de piscina. Li van posar dos mitjos cocos a les tetes, per donar-li un aire caribeny al seu biquini, i Jorge Javier Vázquez (que vestia jaqueta, camisa, corbata i de mig cos cap avall bermudes i sabatilles) li cridava des del plató de Madrid: «Vénen ganes de dir-te ¡cómeme el coco, Chiqui!». Una altra concursant, la neboda d'Aznar, la discotequera Aran Aznar, va explicar que precisament es va trobar amb el seu oncle en un aeroport de Costa Rica, però que no es van dir ni piu. «Jo em vaig amagar», va advertir la neboda. És per amagar-se, sí.
LLUÍS ESPINAL .- M'ha agradat que Miquel Calçada (Afers exteriors, TV-3), a Colòmbia, hagi dipositat un ram de flors a la tomba de Lluís Espinal. Aquest fill de Sant Fruitós de Bages mereix ser més ben conegut a Catalunya. Jesuïta, periodista, cineasta i radiofonista, va fugir del franquisme el 1968 i es va instal·lar a Colòmbia. El seu nivell de compromís social amb els indígenes d'aquell país va ser tan intens i profund que el dictador García Meza i el seu sanguinari ministre Arce Gómez el van torturar i assassinar la nit del 21 de març de 1980. Espinal és avui a Colòmbia un referent absolut.
