Els impostos i la ideologia

2
Es llegeix en minuts

Espanya necessita una urgent reforma fiscal. No és ideologia, són matemàtiques bàsiques: el sector públic recapta un 36,4% del PIB i en gasta un 42,9%; i amb un deute pròxim al 100% és impossible mantenir aquesta situació. No és que la despesa pública s'hagi disparat o sigui forassenyada, com insisteixen aquells que preferirien reduir al mínim l'Estat del benestar: la mitjana europea és del 49,1%, sis punts més. L'autèntic problema és que ingressem molt poc, quasi nou punts menys que els països del nostre entorn, situats en el 45% del PIB.

El problema no és ideològic, està sobre la taula es miri com es miri. Però la seva solució sí que ho és: no és igual retallar despeses que augmentar ingressos, i tampoc la manera d'apujar impostos és neutral. Per això és tan important l'informe dels experts.

Convé no tancar-se en banda a totes les coses que proposen, perquè en algunes tenen raó. S'ha de desterrar l'embolic de deduccions en l'impost de societats i es mereix un aplaudiment la proposta d'aquest impost antiparadisos fiscals que evitaria la deslocalització dels beneficis. S'ha d'eliminar el sistema de mòduls per als autònoms, un arcaic model que moltes vegades s'usa per defraudar. S'ha de desenvolupar els impostos mediambientals, pràcticament inexistents i que no solament serveixen per recaptar més, sinó també per penalitzar a qui deteriora el planeta de tots. I s'ha d'augmentar el mínim exempt en l'IRPF i reduir deduccions regressives, com les inversions en plans de pensions privats.

La recaptació

Notícies relacionades

No obstant, la reforma que proposen és ideològica i està esbiaixada a la dreta, cosa que no sorprèn gaire tenint en compte la selecció d'uns experts on són majoria els que han col·laborat amb la FAES. Es planteja sobre una base enganyosa, que és assumir com a principi que l'únic model fiscal possible per a Espanya és aquell que recaptarà un 37% del PIB. També és irrealitzable, perquè es recolza en reformes que no depenen del Govern central, sinó de les autonomies i els ajuntaments. Cau en propostes il·lògiques, com augmentar l'IVA als aliments bàsics, però no als restaurants de luxe o al totxo. I el més important: és tramposa per part de l'Executiu, perquè no té cap intenció d'aplicar-la tal qual i només la utilitzarà per justificar les mesures més impopulars.

La reforma fiscal que aprovarà Rajoy és encara un misteri. Però mirant el que va anunciar el president en el debat de l'estat de la nació i els punts als quals Montoro ja ha dit que no, queda clar que la prioritat no és fer quadrar els comptes públics, sinó maquillar la imatge del Govern amb petites rebaixes fiscals que serveixin com a propaganda electoral.