Recordar Salvador Puig Antich

Salvador Puig Antich va ser cruelment engarrotat el dia 2 de març de 1974 a la presó Model de Barcelona. Va ser l'últim presoner polític assassinat per un instrument medieval terrible.

Salvador va tenir la mala sort que mentre ja estava empresonat, el novembre de 1973, ETA va matar l'almirall Carrero Blanco. Eren uns moments en què el Règim començava a trontollar. Moltes organitzacions democràtiques s'estaven enfortint. Una manera de donar un cop de força va ser denegar-li l'indult.

A Puig Antich se l'acusava d'haver matat el policia Francisco Anguas Barragan en un tiroteig al carrer Girona de Barcelona. El procés va estar ple d'irregularitats com sempre han afirmat els seus advocats, Oriol Arnau, Marc Palmés i Paco Caminal. No es va poder demostrar que en l'encreuament de foc entre els policies i els militants del MIL fossin les bales que va disparar Puig Antich les que van provocar la mort de Francisco Anguas. Els advocats van considerar que el valor de l'autòpsia, tal com es va fer, era nul ja que es va realitzar en una comissaria de policia i per un metge militar.

Tot va ser tan ràpid que cap dels intents realitzats va poder aturar l'execució (manifestacions al carrer, peticions al president dels Estats Units, a Olof Palme, al Papa, a Willy Brandt, al Dr. Puigvert). Puigvert va confessar anys després que quan va telefonar al Pardo van al·legar que "el Generalísimo estava dormint".

La meva mare sempre recorda que el dia de l'enterrament, Barcelona estava ocupada per la policia. No van deixar entrar al cementiri, hi va haver grans manifestacions. Molts, molts ciutadans van sortir al carrer indignats per la crueltat del cas, la policia va respondre brutalment contra ells.

Les seves germanes fa 40 anys que demanen la revisió del cas, i aquí seguim. És una bogeria que després de més de 30 anys de democràcia ni aquest ni altres casos hagin estat revisats. La impunitat amb què perviu el franquisme a Espanya no té comparació en cap societat europea democràtica. Pitjor encara: aquest país és famós a tot el món per inhabilitar jutges que persegueixen els crims del franquisme. Vergonya.

A més, no existeix una política pública de recuperació de la memòria democràtica. Només en l'etapa del Tripartit hi va haver una política destinada a recuperar la memòria d'aquells que van lluitar per la llibertat en aquest país, una política vergonyosament marginada avui per Convergència i Unió.

Quan fa 40 anys de la mort de Puig Antich hem de reivindicar avui més que mai el final de la impunitat dels crims del franquisme i de l'oblit institucional del que va ser la lluita democràtica. Les víctimes de la dictadura fa 35 anys que esperen.

Si això segueix sense arreglar-se a Espanya ho denunciarem a Europa per tots els mitjans. ¿Pot la UE avui tolerar el desemparament en què viuen milers i milers de familiars que continuen buscant els seus desapareguts, la impunitat total i absoluta d'aquests crims? El projecte europeu va néixer a partir de la derrota i la condemna del feixisme criminal. Espanya no pot continuar sent l'excepció.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Avui, quan l'esquerra de la meva generació reclama poder canviar-ho i discutir-ho tot, també el que s'ha silenciat en el 78, la impunitat criminal del franquisme figura en els primers llocs d'una llarga llista. Prou d'oblit i d'impunitat. Recordar Salvador avui és denunciar una anomalia europea que no pot ni ha de continuar.

Els asseguro que tot això se'n va amb mi a Brussel·les.