El canvi a Europa passa per Atenes. Sort, Alexis

Farts N'estem de sentir pels passadís de Brussel·les que Grècia serà fulminantment devorada pels mercats financers en cas de victòria de Syriza, i que això pot tenir un efecte dòmino A la resta d'Europa. Alguns fins i tot s'escandalitzen per l'efecte que pugui tenir a Espanya.

Això no serà així. Aquesta mateixa setmana s'han produït vendes de bons i inversions estrangeres a Grècia davant la perspectiva que Syriza exigeixi noves condicions i això no ha tingut cap traducció en la perifèria, entre altres coses perquè el focus ara no és només Grècia, si no també la perspectiva de l'inici per part del BCE d'un programa d'expansió quantitativa i perquè després de la famosa frase de Draghi que faria  “tot el que calgués” per salvar l'Euro, es va acabar la crisi de la prima de risc.

Amb aquest nou escenari, completament diferent del de 2012, és absolutament plausible que un nou govern grec pugui plantejar una renegociació dels termes del rescat sense ser automàticament expulsat de l'Euro ni entrar en bancarrota.

Malgrat això, ja està en marxa la campanya de la por contra la possible vitòria d'Alexis Tsipras, campanya a la qual s'ha afegit vergonyosament la nova Comissió Europea, que va enviar al comissari Moscovici d'urgència a Atenes fa poc dies a fer campanya directament en favor de Samaras afirmant el següent:

“L'eurozona implica obligacions, obligacions mútues. Quan un té un deute, aquest deute ha de ser reemborsat. La idea de no reemborsar el deute és, des del meu punt de vista, suïcida, amb risc de bancarrota. Això no ho dic contra Syriza, ho dic com a constatació de la realitat”.

Així ha acabat el Govern Hollande, que ha passat de prometre contestar el marc macroeconòmic europeu a col·locar el seu Ministre de Finances a Brussel·les perquè actuï d'advocat de la Troica davant els grecs. Aquesta declaració de la Comissió Europea és un atac en tota regla contra Syriza que és del tot inacceptable en un continent que es diu democràtic.

Tot plegat són afirmacions allunyades de la realitat, perquè tot i que els dolgui a alguns, el programa que defensa Tsipras en aquests moments per a Grècia és l'únic que respon a una cosa molt bàsica: el sentit comú. Que el Comissari d'Economia digui que no es pot reestructurar el deute és ahistòric i econòmicament aberrant. Més encara quan la pròpia Comissió Europea va auspiciar anteriors reestructuracions el 2012, quitació inclosa.

No, Tsipras no pretén la sortida de Grècia de l'Euro. No advoca per un impagament unilateral del deute, com pretén suggerir Moscovici. Tsipras advoca per renegociar el deute amb els creditors i impulsar la inversió. Una cosa tan elemental en un país enfonsat durant anys en la recessió, en què el deute no ha deixat d'augmentar des de l'inici del rescat de la Troica. Un deute que ja ha arribat al 180% del PIB i que no és sostenible en els termes impostos pel memoràndum. És un secret a crits que aquest nivell de deute no serà tornat però ningú vol ser el primer de dir-ho.

El problema d'admetre el canvi que suposa Syriza és el d'assumir el fracàs de les polítiques impulsades els últims anys. Un gir a Grècia deixaria en evidència el fins ara infranquejable mur austeritari europeu. Després de tant patiment l'únic que el Govern Samaras i la Troica han pogut mostrar com a victòria és un paupèrrim superàvit primari en els comptes públics gregues d'1,5% aquest any. I evidentment sense comptar els interessos del deute aquesta xifra no serveix per a res.

La vitòria de Syriza no només pot formatejar el programa de la Troica a Grècia, també tornarà l'esperança d'un altre futur a la ciutadania grega després de més de 6 anys de recessió, al veure el seu producte interior brut disminuir un 25% i al llançar pensionistes i jubilats a la pobresa pels ajustos imposats per la Troica.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En aquesta elecció l'esquerra europea es juga molt. Ens hi juguem molt. Després del fiasco del govern Hollande, l'alternativa al búnker austericida europeu pot venir per Atenes, de la mà de Tsipras. La seva elecció pot suposar un punt de ruptura amb el que s'ha fet fins ara, suposaria un pas transcendental per rearmar l'esquerra a Europa. A nosaltres, a ICV i a la resta de forces d'esquerres a Europa ens tocarà al Parlament Europeu armar un bloc que acompanyi aquesta ruptura i li doni suport polític. L'inici del gir europeu es juga en les pròximes setmanes a Atenes.

Sort, Alexis.