La deriva del postchavisme
Veneçuela, crònica d'un caos
Maduro està conduint el país cap al col·lapse econòmic i la confrontació social
Estem assistint a enormes manifestacions a Veneçuela contra el Govern de Nicolás Maduro. El caos que es va gestar i es va produir sota el mandat d'Hugo Chávez assoleix en aquests moments la seva esplendor. Maduro, malgrat els savis consells que va rebre de l'estimat (i difunt) líder pel bec d'un ocellet, condueix en aquests moments el país cap al col·lapse econòmic i la confrontació social. Veneçuela, convé no oblidar-ho, neda en petroli, però com a conseqüència d'una forassenyada política econòmica viu una situació dantesca.
AMB TOTA seguretat seria millor que Maduro no abandonés el país a una hiperdependència del sector petrolífer, abordés una diversificació econòmica, elaborés plans d'inversió i gestionés eficaçment els beneficis del cru a favor de la població en comptes d'utilitzar-los com a base per a les estèrils polítiques de subsidis improductius (que únicament tenen per objectiu guanyar-se el favor polític dels seus perceptors). I , evidentment, tot aniria millor si el règim chavista no es dediqués a regalar part del petroli de tots els veneçolans a la sòrdida dictadura comunista dels germans Castro.
La inflació s'ha disparat: avui en dia s'acosta al 60% i totes les previsions indiquen que seguirà creixent. L'estricta (i inútil) política canviària i l'estatalització de l'economia han portat el país al desproveïment de productes bàsics com arròs, farina, oli, llet, paper higiènic i medecines. En vista d'aquesta situació, el règim recorre a culpar Polar, la principal distribuïdora privada del país, de fomentar el descontentament acaparant productes i alentint la distribució d'aquests productes. Un argument insostenible, perquè Polar solament produeix 16 categories de productes dels 101 existents. D'aquestes 16, solament quatre afecten productes bàsics (arròs, farina, oli i pasta), i en cap d'aquests quatre productes té una posició dominant en el mercat. En diferents ocasions, Polar s'ha ofert a comprar distribuïdores nacionalitzades i incrementar així les seves capacitats.
La retallada de divises imposada pel Govern de Maduro limita les importacions de les matèries primeres i productes, tenint com a resultat prestatgeries de botigues buides, cues interminables de persones que busquen aconseguir el poc que hi ha disponible, diaris sense paper per publicar i lleis desbaratades. Un exemple d'aquestes últimes, l'intent del Govern de controlar què i quant compra cada ciutadà o la llei de preus justos. Aquesta última limita els preus i els beneficis empresarials, però sense tenir en compte la inflació, i amenaça amb penes de presó els que la incompleixin. Es tracta d'una cosa molt perillosa en un país on no existeix (realment) la separació de poders i on un president crida a detenir, en un míting, l'opositor polític Leopoldo López al crit de «covard feixista, entrega't». En línia amb les amenaces que al seu dia va vociferar Iris Varela (ministra de Presons) contra Enrique Capriles, a qui va dir: «Estic preparant una cel·la on purgaràs els teus crims».
Aquesta agressivitat governamental s'ha posat de manifest en la manera de provocar l'enfrontament de la societat civil i la repressió de les concentracions de l'oposició. Hi ha morts i ferits, i un vídeo d'investigació del diari Últimas Noticias sembla demostrar la participació del Sebin (Servei Bolivarià d'Intel·ligència) en els dramàtics esdeveniments. A tot això s'hi ha de sumar, a més, les tortures denunciades per manifestants detinguts, així com l'arrest polític i l'ingrés en una presó militar del líder de Voluntat Popular, Leopoldo López.
Notícies relacionadesPERQUÈ NO Hi FALTI res, l'habitual censura de mitjans: la suspensió de la cadena de pagament i internet TNT24 «per haver mantingut només la visió dels que estan fent crides a subvertir l'ordre», segons Tania Díaz, presidenta de la Comissió de Mitjans de l'Assemblea Nacional. Aquest organisme va ser el lloc on els candidats opositors Corina Machado, William Dávila i Julio Borges van ser salvatgement agredits per diputats chavistes l'abril del 2013.
En aquest caos, no és pas d'estranyar que Veneçuela sigui un dels països més violents del món, amb gairebé 200.000 assassinats en els insuportables 15 anys de chavisme i una taxa d'impunitat delictiva del 91%, segons dades de l'Observatori Veneçolà de Violència. Veneçuela, de la mà del chavisme, es dirigeix cap a l'abisme. Esperem que l'oposició trenqui el setge i de forma pacífica i democràtica pugui arribar al poder i millorar l'actual situació. Una realitat que recorda la runa on Nicolás Maduro va dir que veia la cara de Chávez. Poques vegades un deliri s'ha aproximat tant a la veritat.
