1
Es llegeix en minuts

Des que a finals del mes de desembre l'Ajuntament de Barcelona va anunciar l'augment de les tarifes del transport públic, les manifestacions d'usuaris no han parat. Tall de línies, altercats a les estacions, obertura de barreres... són només algunes de les mobilitzacions que intenten pressionar Xavier Trias perquè recapaciti la seva decisió i congeli les tarifes. L'alcalde convergent, que el 24 de desembre va anunciar que les tarifes pujaven molt per sobre de la inflació, va excusar la pujada de preus amb un argument que, per recurrent, no deixa de resultar còmode: la culpa la té Madrid.

El deute acumulat per TMB ronda els 500 milions d'euros, una xifra que sembla poc solucionable malgrat l'augment de les tarifes. No obstant, la filosofia ideològica plana sobre l'argument esgrimit per l'alcalde de Barcelona: ¿el transport públic ha de ser un dret per als barcelonins, sí o no? ¿Els serveis públics han de ser rendibles, sí o no? I aquest és el debat que subjau de fons.

Notícies relacionades

Xavier Trias ens té acostumats a expressions com "això és una bogeria", i en aquests termes es va referir a la política d'endeutament dels anteriors governs respecte a TMB, unes declaracions que va rematar apuntant que si algú pensava que la finalització de la línia 9 del metro no costava diners és que estava a la lluna. "Bogeria, la lluna…". El que sembla una bogeria és augmentar el preu del transport públic en plena crisi econòmica, quan els teus índexs de contaminació són de gravetat considerable i quan, a més, decideixes privatitzar els pàrquings més rendibles de l'Ajuntament de Barcelona. La veritat, no sé qui està en la lluna.

¿Barcelona es mou? L'alcalde Trias ha anunciat que es reunirà amb el ministre Montoro i la ministra Pastor aquesta mateixa setmana per tractar els temes d'infraestructures de Barcelona (TMB, aeroport, L-9), una reunió que ja va anunciar el mateix 24 de desembre, amb l'augment de les tarifes. Gairebé han passat dos mesos des d'aquelles declaracions, mentre a les estacions de metro la Barcelona de la crisi es mou per defensar els seus drets, la Barcelona institucional es mou més aviat poc per defensar els interessos de la ciutat.