La roda
Cap avall, 50 metres
Diu el diccionari que passeig és la desfilada de les quadrilles per l'arena abans de començar la corrida. Quan n'hi havia, encapçalaven la comitiva els agutzils a cavall i, darrere, per estricte ordre d'antiguitat, espases, subalterns, banderillers i picadors acompanyats per la fanfàrria d'un pasdoble torero. Un seguici de mentons xulescos perquè sí, perquè anaven a enfrontar-se a un assumpte molt banyut, ben bé com Cristina de Borbó, que és molt possible que decideixi estalviar-se el calvari. L'han autoritzat que dissabte que ve baixi en cotxe, potser amb els vidres tintats, la rampa posterior dels jutjats de Palma, 50 passos cap avall en el camí, amb la finalitat d'evitar-li el mal trago dels insults, la metralla dels flaixos o l'impacte d'un fastigós ou. Molt soroll per a la mera anècdota de si baixa a peu o motoritzada, perquè la verdadera faena es lidiarà dins de la sala, una compareixença greixada amb el conjunt de la maquinària de l'Estat treballant a favor seu. Ja ho va insinuar Rajoy: «Estic absolutament convençut que a la infanta li anirà bé».
Ben mirat, la pena del Telediari tindria el seu efecte catàrtic al permetre que la caldera del malestar, en què tants gasos es barregen, evacués una mica de pressió. Perquè no passa res. Com a l'escola, quan retrunyia la veu del professor de matemàtiques: «A veure, la del fons, surti a la pissarra i aïlli la ics». I encara que tornaves al pupitre capcota i pensant que la terra se m'empassi, tampoc s'acabava el món. Fum evanescent.
En la vida, a vegades toquen desfilades vergonyants, com la que va recórrer ahir un grup de dones des d'Atocha fins a la plaça de Neptuno en protesta contra la reforma de l'avortament. Un passeig compacte pel Madrid de Gallardón i Botella, sense paraigua ni guardaespatlles. Però amb el mentó, encara que cansat, alt i desafiador.
