Mayororegisme

Diuen els politòlegs i altres intèrprets de la mediocritat governant que la gallardonada en el tema de l'avortament no és un fi en si mateix sinó un mitjà perquè torni l'amor del sector recalcitrant. És a dir, el mayororegisme necessitava més llenya amb què compensar la desafecció emocional que el Govern de Rajoy ha provocat en les files del hooliganisme peper. El compliment accelerat de la sentència del Tribunal d'Estrasburg sobre la doctrina Parot està resultant una digestió difícil que va manifestar els primers símptomes en les esbroncades als líders populars en l'última manifestació de les víctimes del terrorisme. Estar en el cor, deixant anar desenes d'etarres en a penes unes hores, i al mateix temps repicant que senten «repugnància» al fer-ho, no és un missatge de comunicació senzilla. Tots sabem que la política té truc, però no es pot veure el cap del conill abans de treure el barret de copa. Fins i tot el més fidel dels electorats observa que la mateixa fiscalia de l'Estat, veloç per recórrer la imputació de la infanta o per socórrer Miguel Blesa, s'inhibeix davant la reunió d'etarres a Durango. Rebre la presidenta de l'AVT a la Moncloa com a mesura de contemplació ja és una carta usada, de manera que recórrer al ministre més narcisista era el comodí del públic. És a dir, un gest molt vistós de cara a la galeria amb el qual mantenir unides les files del sector cabrejat. Sí, perquè hi ha un moviment d'indignats del PP, molt actiu en els mitjans, que viu en el retret permanent. Rajoy no els ha agradat mai, però ara el menyspreen sense matisos.

Un capital dilapidat

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Si aquesta teoria de la compensació fos certa, convindríem que el Govern ha agafat per ostatge el ventre de les dones i la seva llibertat per decidir una cosa tan seriosa com la maternitat. En aquest escenari, Gallardón seria el tonto útil a qui el president deixa fer sabent que mentre sedueix el sector més reaccionari s'immola com a futur candidat. El capital polític que podia concitar l'exalcalde de Madrid quan anava de vers blanc ha estat dilapidat en pocs mesos, tot i que no aconseguirà mai que els que en recelaven al seu propi partit o en cercles pròxims el creguin ara. Per cert, tenien raó, encara que aquest és un altre assumpte.

Si davant les eleccions europees observen que els temes recurrents són l'avortament i la unitat d'Espanya, ens haurem de treure el barret davant Rajoy: haurà aconseguit l'abrasió de l'ambiciós ministre que volia la seva cadira, fer callar el sector cavernari i proclamar-se l'únic defensor de la pàtria espanyola. De fet, ¿no observen ja Bárcenas i els seus papers desdibuixant-se en la memòria col·lectiva? ¿Qui recorda el rescat bancari que no havíem de pagar, l'IVA que no pujaria, les retallades en sanitat, educació i dependència que no tindrien mai lloc? Rajoy està deixant Aznar com un aficionat.