Torba, lignit, hulla i antracita
Estimats Reis Mags,
Aquesta nit no us demanaré joguines. Les últimes que em vau portar segueixen al mateix lloc, sense caber-me, i us juro que no és perquè no ho hagi intentat. Ho seguiré provant, que ja sabeu que m'agrada i si no ja us explico. Però aquesta nit no, aquesta nit és diferent.
Com que som una gran nació de gent encara més gran, despresa, honesta i generosa, aquest any em prendré la llibertat de demanar-vos en nom dels meus paisans que vingueu ben preparats, ja que en unes hores Espanya hauria de convertir-se en el primer importador de carbó del planeta, si no de la Història de la Humanitat.
Existeix, per això, el perill que amb tanta tona, acabeu repartint el carbó així sense parar esment, pel broc gros, i digueu-me torracollons, però m'agradaria que fóssiu una mica més acurats aquesta vegada. Fa tot un any que estem esperant, i hi ha subjectes que no es mereixen menys que un moment de reflexió abans de la seva justa dosi de restes orgàniques fossilitzades. A més a més, aprendre a separar per residus és la base per a la correcta sostenibilitat del nostre entorn.
Sisplau, a l'hora de repartir carbó pel nostre panorama econòmic, polític i social, tingueu en compte els matisos i diferències entre els quatre tipus bàsics de carbó: torba, lignit, hulla i antracita.
La torba sorgeix principalment en entorns de putrefacció pantanosos, conté molt poc carboni (impura ella) i es destina sobretot a la fabricació de combustibles i a la producció d'adob. Per això, és ideal per a tots aquells que ja ni recorden quan van perdre la virtut, els que ens han anat podrint el sistema per dins, de mica en mica, a foc lent, a la xup-xup. Fan pudor de fems perquè són fems. I malgrat tot, tots intuïm que al final se n'aniran tan feliços amb el dipòsit carregat per seguir delinquint o disfrutant-ne tant en paradisos vacacionals com fiscals. Porteu-la als Bárcenas, en un sobre, que els farà il·lusió. I als Iñaki Urdangarín algun dia a la presó, si no és gaire demanar.
Després hi ha el lignit, un carbó de mitjana qualitat, ja que conté més carboni que la torba i sovint s'arriba a utilitzar per a la joieria. I si es tracta de joies, teniu qualsevol de les lleis que ha proposat o aprovat durant aquest any el nostre estimat PP, i no perquè sigui el PP, sinó perquè les va perpetrant com l'orfebre, en solitari, al seu taller, tasseta rere tasseta i sense haver de consultar a ningú, amb l'únic dictat del Déu que ells es pinten. Per aquest motiu, ja no són lleis, són encícliques. No són decrets, són dogma de fe. No són propostes de llei, són doctrina. No és govern, és proselitisme. Totes aquelles lleis són joies, sí, però de les que algun dia ens farà fins i tot vergonya portar a empenyorar.
I així arribem a l'hulla, una mica més pura en carboni (no gaire més), bastant més dura i potser el tipus de carbó més abundant que existeix. Si voleu posar a prova la seva duresa, no busqueu més, veniu al nostre país. Aquí teniu la cara de tot un Rodrigo Rato, la d'un Carlos Fabra, la d'un José Ignacio Wert, la d'un Félix Millet, la d'un José Antonio Griñán, la d'un Jaume Matas, la d'un Oriol Pujol, la d'un Rouco Varela. Difícil decisió, ¿oi? Totes dures, gairebé indestructibles escolteu, feu la prova, que potser fins i tot ens feu un favor. I sí, lamentablement, aquest tipus és cada vegada més abundant. Que no només SÓN cares. Que és que a més a més ens SURTEN molt cares.
Per acabar, l'antracita, com és el que més carboni conté, és el més brillant de tots. I aquí, com tothom sap, som potència mundial pel que fa a brillantor. No-entenc-la-meva-lletra, tot-és-fals-excepte-alguna-cosa, la-segona-ja-tal, fi-de-la-cita. Der-is-nozin-laik-a-relaxin-cap-of-cafè-con-leche-in-plaza-mayor, en-la-catàstrofe-del -Prestige-només-hi ha-un-culpable-el-vaixell, si-se-suma-una-poma-i-una-pera-mai-pot-donar-dues-pomes, la-ideologia-del -PP-és-la-que-ha-portat-més-progrés-a la-Història-de la-Humanitat. I així.
Si voleu, el carbó que us sobri, si és que us en sobra i no us en falta, me'l podeu anar portant a mi. No només per les coses que hauré fet, pensat i dit durant aquest any, sinó per totes les que, tenint en compte la impunitat amb què ens prenen el pèl, ja us dic que penso fer.
