Propòsit d'any nou: ¿Concretem?
INTEGRACIÓ. Instal·lacions de La Fageda, cooperativa en què treballen 282 persones, 163 de les quals tenen discapacitat intel·lectual. /
El passat 19 de desembre vaig tenir l'oportunitat de presentar a Barcelona el llibre de Felipe González, 'En busca de respuestas', on l'expresident parla de l'absència actual de lideratge ('mediocràcia' l'anomena) i dels problemes que això comporta per articular una sortida real a la crisi econòmica, social i institucional en la que estem immersos. Si bé la figura de Felipe Gonzalez pot resultar controvertida, les aportacions que hi fa resulten interessants i presentar el llibre al seu costat va esdevenir una experiència.
Com ell mateix va dir, “la suma d'indignacions no configuren un programa de govern” i feia una crida a desgranar un programa d'acció i regeneració (no de retòrica). De la indignació necessària a l'acció imprescindible. Tot això, deia, participant de la conversa global que està tenint lloc, a partir de proposar idees innovadores i a la vegada creïbles, allunyades dels clixés que parteixen d'una visió tancada, dogmàtica o bé simplista de la realitat. “Lo que està en crisis no son las ideologias, son las ideas”; és una de les moltes afirmacions contundents del llibre. Una crida a omplir les ideologies d'idees noves enlloc de nostàlgia o titulars.
Jordi Vaquer, Dolors Reig i Sergio Cortés eren els altres participants de la taula en que es presentava el llibre i una de les coses que més em va sorprendre és que la visió de les tres persones que no es dediquen a la política era molt més optimista que la de Felipe o la meva. Les coses que es poden fer, les coses que ja estan passant, la potència de les xarxes en un món que ja és global i les oportunitats que això comporta era sobre el que parlaven Vaquer, Reig i Cortés. Fora de la política hi havia més entusiasme, potser més ambició, que aquella que denotàvem els que estàvem dins.
Confiança en la democràcia
La desafecció amb els polítics --més que amb la política-- és més que evident. No només la perceps en qualsevol conversa a l'escola, a la taula de nadal, al mercat… sinó que l'assenyalen totes les enquestes. El darrer CIS, devastador, deia que només el 25% dels espanyols d'esquerra confiava en la democràcia!
Ens podem estendre per tant en analitzar més i millor perquè hem arribat fins aquí, en insistir més i millor sobre el que no funciona. Però la meva sensació és que la crisi profunda de credibilitat en el que diem ens obliga com a mínim a canviar d'estratègia. No en fem prou en proclamar el canvi, l'hem de demostrar. No en fem prou en dir que hem de reformar, hem de detallar. No en fem prou en assenyalar raons, les hem d'omplir de continguts. No en fem prou en resistir, hem de tornar a conquerir.
Per això un dels meus propòsit d'any nou és fer més cas a allò que deien en Jordi Vaquer, en Sergio Rios i na Dolors Reig. Que si dic que les xarxes són importants per participar de la conversa global, no les torni només un mecanisme d'autopromoció virtual. Que si dic que la retòrica buida no serveix, expliqui què faria jo per cada crítica que faig als altres, omplint de contingut l'excés de bones intencions on és fàcil caure.
Set conceptes que canvien tendències
Per això el primer article de 2014 és una proposta sobre quelcom que m'agrada: l'economia. Set temes, paraules i conceptes que estan canviant les tendències econòmiques d'un sistema productiu que volem diferent. És només una crida a conèixer-les, a investigar-les, a pensar-les i a parlar-ne, amb el detall i la complexitat que calgui per veure si ens poden servir. I en cas de fer-les servir, aplicar-les.
On? Allí on les coses passen. A casa on tot comença des de l'acció quotidiana, al Parlament on dedico el meu esforç representant els ciutadans de Catalunya amb propostes valentes i innovadores per a fer sortir el país de la crisi, i sense cap mena de dubte també a la meva ciutat, Barcelona, allí on col·lectivament convivim com a ciutadans i ciutadanes. De nou la ciutat contenidor de tots els problemes del món, però també de totes les solucions possibles.
Aquest és el meu propòsit d'any nou, set tendències econòmiques de coses que ja passen, de les que altres han ja escrit, de les que ja s'han explicat, que m'agradarà comentar amb tots vosaltres i de les que en sentirem a parlar.
1. Consum col·laboratiu: Es tracta de posar facilitats a l'accés als recursos. No es tracta tant de “posseïr” en el terme clàssic de propietat, sinó de tenir accés al recurs. Compartir és l'essència d'aquesta forma de consum en substitució de la possessió, fomentant un ús i consum responsable, un accés fàcil entre individus i fent de la comunitat un lloc de trobada entre ciutadans, sostenible ambiental i econòmicament i sense passar necessàriament per l'estat com a intermediari. Una d'aquelles accions possibles a fer en primer terme des de casa! Això canviarà part de l'estructura actual de consum.
2. Inversió d'impacte: Inversions directament fetes en empreses, col·lectius, organitzacions o mesures amb una alta capacitat d'impacte social o mediambiental. Es tracta de prioritzar inversions directa o indirectament i de forma transparent allí on es poden obtenir resultats palpables sense perdre's en la opacitat ni la burocràcia. En temps d'escassetat és important prioritzar. I si ho fem segons l'impacte en comptes de l'arbitrarietat?
3. Bancs de temps: El temps és actualment un bé molt valorat. Els horaris laborals, familiars, domèstics fan difícil comptar amb temps per a activitats complementàries: cultura, esport, formació, associacionisme o vida comunitària. Per altra banda el temps pot ser una moneda de canvi dins la comunitat. Una hora del meu temps en què m'ofereixo a donar classes d'anglès equival a una hora de temps del meu veí per a donar-me un cop de mà a arreglar la porta de l'habitació que s'encalla tot sovint. Es tracta de posar a disposició de la comunitat una estona del nostre temps rebent com a compensació una estona d'un altre membre per a cobrir una necessitat que requereixo. El temps esdevé la moneda. Moneda per a l'intercanvi!
4. 'Gift economy': Llegiu la iniciativa de Cafés pendientes. Una forma d'ajudar-nos que m'ha semblat interessant i que seria interessant escampar per Barcelona. La “caritat” no pot substituir el paper essencial dels poders públics com a correctors de les desigualtats, però entremig hi ha espai per a iniciatives solidàries i enginyoses que simplement requereixen el preu d'un cafè.
5. Felicitat nacional: Si bé la idea implantada a Bhutan pot semblar ben allunyada de la pràctica real, serveixi aquest concepte per a recordar quelcom que em sentireu repetir per profunda convicció: “no podem deixar l'economia en mans d'aquells que només coneixen les lleis dels seus propis beneficis”. L'economia, tant necessària, no és una finalitat en sí mateixa, ha de ser una eina al servei dels ciutadans. Si bé la felicitat com a concepte pot esdevenir massa abstracta, si és cert que l'economia ha d'esdevenir un mecanisme per a millorar la vida de les persones. El PIB i el seu creixement no poden ser els únics indicadors per mesurar el progrés d'un país. Per a fer-ho cal saber-ne els seus resultats en educació, sanitat, medi ambient o cultura. Si progressen les persones, progressa l'economia. Aquesta és la nostra “felicitat nacional”.
6. El que compta és petit: I tant que importa! Si bé hi ha grans canvis que requereixen de reformes legislatives o de batalles globals, d'altres depenen en primera instància de nosaltres. Allò que mengem i comprem, son decisions i accions quotidianes. Lo petit importa! Perquè en el món en que vivim no tot és delegable a la política i la suma de moltes petites accions individuals fan grans accions col·lectives. Això també és política!
7. Emprenedoria social: L'emprenedoria social és una realitat. Arreu del país, persones amb vocació de servei a la comunitat han posat el seu talent a disposició dels altres, per a ajudar a crear oportunitats per aquells que es troben en situació de desavantatge. Coneixeu exemples com la Fageda, que des de la iniciativa privada creen oportunitats i fan una tasca social innovadora que repercuteix en benefici de tota la comunitat.
Com veieu són un recull d'iniciatives interessants. No són grans polítiques i algunes d'elles són petits experiments que com a economista em criden l'atenció, però que en el seu conjunt ens serveixen per a cloure aquesta reflexió de final d'any i marcar un bon propòsit: Cal buscar alternatives innovadores, diferents etc. perquè esclar que n'hi ha i cal apuntar-les.
Notícies relacionadesFeliç 2014!
P.D: Com he apuntat a l'inici, la xarxa és important per a col·laborar. Us faig a mans el meu correu per si coneixeu a fons algun d'aquests temes i entre tots pot sortir alguna proposta innovadora que portar o bé al Parlament o allà on ens calgui. Si és així, m'agradaria parlar-ne i mirar de trobar propostes i respostes conjuntes. Ho podeu fer rms@rociomsampere.cat i també via @rociomsampere a twitter.
