La Barcelona que emprèn

Aquesta darrera setmana he passat força estona entre emprenedors. Amb empresaris consolidats i amb joves empresaris, d’aquí i de fora, amb els quals he pogut intercanviar idees sobre Barcelona, i la seva administració municipal, i les condicions, traves i facilitats, per a la creació i desenvolupament de negocis d’oportunitats professionals i empresarials. Però de la conversa es desprén molt més: una actitud.

Diuen tota mena d’assessors que no parlar d’emprenedoria és trobar-se fora el “trend tòpic” del moment. Tothom en parla, tots la proclamen, però poques vegades n’aprofundim i en desenvolupem ben bé què significa per a nosaltres, què vol dir ser emprenedor i perquè s’ha convertit en un tòpic econòmic així com quines propostes donem a les persones que emprenen.

Per a començar, us puc assegurar que emprendre és una actitud. Una actitud que els barcelonins i barcelonines portem marcat al nostre ADN. És una actitud que consisteix en ser valent, en ser amos del nostre propi camí i no deixar-nos endur per les derives del destí. Consisteix en actuar quan ningú ho faria, a parlar quan la resta miren en silenci, en revelar-se i en ajudar a la vegada. En definitiva en fer realitat allò que alguns creien impossible només perquè mai vàrem ser conscients que seria impossible. Els Jocs Olímpics, la reconversió urbana del Raval i tot Ciutat Vella, la transformació de Nou Barris o l’impuls econòmic de la ciutat no són exemples d’una actitud emprenedora? Oi tant! A vegades, d’un Alcalde emprenedor com Pasqual Maragall; d’altres, de tota una ciutat!

Emprendre és una actitud, sense cap mena de dubte. El meu compromís és que qualsevol persona pugui ser emprenedor de la seva pròpia vida a Barcelona. Que tothom, sigui qui sigui o vingui d’on vingui pugui tirar endavant els seus anhels i les seves aspiracions a la ciutat. És a dir, que es generin les condicions i oportunitats suficients perquè tothom pugui gestionar el seu projecte vital a Barcelona.

Jo mateixa em considero actualment una emprenedora en aquestes primàries: un projecte nou, sense estructura clàssica darrere, amb un equip que defineixo com la desorganització organitzada que pensa en 'coworking', 'helpworking', 'crowdbuilding', 'crowdfunding'… com si estiguéssim muntant una 'startup' política.

No obstant tots els candidats, de qualsevol partit, diuen que donen suport als emprenedors. Tots. És la figura positiva i impol·luta de l'economia. La que no molesta. L'àngel.

Com que considero l’emprenedoria una actitud que visc en primera línia, crec que no pot ser emmarcada en una sola pàgina per a quedar bé. És un espai central, que ha d’impregnar tots els temes. Per això no faré en el programa electoral un capítol que digui emprenedors i punt.

En canvi no tots els candidats diuen que donen suport a les empreses. Aquí ja hi ha algú que diu que no li agraden. D'altres eviten dir que els hi agraden. En canvi n'hi ha que diuen que són business-friendly de paraula però fan ben poc per a ajudar-les. I com sempre... "It’s the economy stupid!", que va reblar James Carville.

Doncs bé, que quedi clar d'entrada que no distingeixo entre emprenedor i empresa. Em sembla una trampa, un parany semàntic. Les coses com són. Les persones que impulsen les empreses són els emprenedors (encara que en el temps, quan ja estan consolidades trobem empreses dirigides per gestors, que les administren només). I els emprenedors tenen vocació d’impulsar una futura empresa.

Si volem que els emprenedors puguin desenvolupar el seu talent, les seves idees i transformar-les en empreses, les empreses han d'anar bé, han de ser capaces de generar negoci. Dissociar aquests dos elements és falaç. Per tant, no tinc el més mínim inconvenient en dir que vull que el major nombre d'empreses sigui viable a Barcelona. Les que es creen de nou, les que ja existeixen i les que poden venir. Les que comprometen el capital d'una família i les grans societats anònimes. Les de les SL i les cooperatives que neixen. L'economia de la ciutat necessita de tots. Pensem en la ciutat, en el col·lectiu.

Una altra cosa són els termes o regles d'entorn que han de condicionar l'activitat empresarial. Han de ser les raonables, les que dónen un equilibri entre les raons generals i les raons particulars. I per tant no es tracta de proclamar-se business friendly sinó de fer coses efectives que facilitin les condicions en que es desenvolupa una empresa i alhora assegurar que l'empresa esdevingui un motor del benestar de tots. La funció social de l'empresa no pot ser només quelcom que es reivindica per tenir un rol davant les administracions però sense voler-ne assumir la càrrega de responsabilitats. Ja fa temps ho vaig escriure en un article sobre compromisos en que reivindicava el paper de l’economia com a eina al servei de la societat.

Mireu, encara que no sigui el rol típic de l’oposició, crec que les polítiques de suport al creixement que desplega l'actual consistori estan bàsicament ben enfocades. De fet s'han elaborat en base a amplis equips de treball que incorporen persones de molta vàlua i de gran trajectòria.

Tanmateix, tots veiem que Barcelona pot ser i pot fer més, en termes econòmics. Hi ha un 'gap' important entre el nostre posicionament en molts rànkings europeus i la nostra activitat econòmica. Per tant hi ha molta feina a fer, quelcom falla i s'ha de resoldre.

Perquè a Barcelona hi passen coses. Grans esdeveniments, congressos etc. El repte és en que allò que es pensa a Barcelona es desenvolupi a Barcelona. És el Mobile World Congress un gran èxit per a la ciutat? Si! Però el repte no està en atendre molt bé als congressistes, el repte està en que aprofitant el congrés a la ciutat s’hi desenvolupi industria, coneixement, empreses, emprenedoria.

Per tot això, vull treballar en un conjunt de línies:

1.  La cooperació i el treball en xarxa. Molts cops tenim un concepte pre-internet dels negocis. Avui en dia el coneixement no és exclusiu de pràcticament ningú i els avenços es produeixen per onades que ens mouen a tots. La clau de l'èxit no és tant fer una cosa que un altre no fa sinó fer-la de manera que resulti en un servei que realment aporti valor al client o usuari.

2. L'aliança entre empreses i entre professionals. La creació d'aliances puntuals per projectes concrets és el que pot determinar l'èxit davant un client. Jo vull que Barcelona sigui un gran marketplace de professionals i empreses. Vull que les xarxes de coneixement floreixin en tots els sectors, i també de manera transversal.

3. Més concretament, vull que BCN sigui un node important en la gran xarxa de coneixement que integren les grans ciutats del món. Per això comptem amb centres de recerca, d'ensenyament, amb la Fira, amb les associacions d'empresaris...i vull que comptem amb una gran agència que ordeni tots aquests actius en benefici de tots.

4. Cal donar dimensió metropolitana a tot plegat, la de la Gran Barcelona, la ciutat real. No hi pot haver una Barcelona Activa i una Santa Coloma Activa treballant d’esquenes. Les economies locals de tots els municipis metropolitans bateguen en fase i s'han de gestionar coordinades. Coordinació i proximitat. Venes i artèries. L’economia ja és metropolitana, no pot ser que les nostres agències de promoció econòmica encara no ho siguin.

5. Vull que la promoció econòmica es faci cap a dins i cap enfora. Cap a dins potenciant les xarxes de professionals i empresaris, per tal que parlin, expliquin les seves oportunitats… per tal que s'apalanquin les unes sobre les altres per créixer. Com a socis o com a clients les unes de les altres.

6. Però a vegades les empreses, per créixer, necessiten no tant diners d'un banc com diners d'una altra empresa que creu en allò i aposta per tenir un dels primers desenvolupaments, un prototip que la diferenciarà. Ajudar a posar en contacte gent és molt més rellevant que posar diners moltes vegades. Pregunteu a un emprenedor què l’ajuda més: un petit xec públic o poder introduir el seu producte com a banc de proves en una gran companyia o en el mateix Ajuntament? Estic disposada a fer servir l’Ajuntament i la ciutat com a banc de proves per a que aquí i neixin noves grans idees.

7. Em plantejo obrir un centre de creació i intercanvi d'idees a cada districte. Idees de negoci, culturals, socials. Idees. Que són la base de qualsevol economia. Per això moltes persones que volen emprendre, necessiten simplement un espai amb una taula, un ordinador, connexió a la xarxa i trobar-se amb d’altres emprenedors. Vull reconvertir vells edificis de formigó municipal en desús en fàbriques de creació on facilitar las tasca d’emprenedors.

8. En definitiva, em comprometo a crear espais d'oportunitat. No em sentireu dir: el futur és la fotònica, el tractament de la sang i els teixits o les piscines de nova generació, per molt que efectivament hi hagi gent a Barcelona que estigui al capdavant d'aquests àmbits. El mercat és el mercat. El que sí em sentireu és dir que Barcelona necessita… que els ciutadans de Barcelona necessitem… i que per solucionar aquestes necessitats calen empreses i projectes. Alguns de públics, d’altres de privats, d’altres de públic-privats treballant de la mà sent ambdues visions responsables de la mateixa ciutat. Aquesta serà la meva manera de dinamitzar l'economia local. En base al que la ciutat requereix per solucionar els problemes comuns dels qui hi vivim, i guanyar nous espais de benestar.

Aquesta ciutat només la millorem entre tots, i això ho entenen perfectament els emprenedors, la gent que duu a l’ADN el fet d’emprendre. El món de l'empresa no pot estar al servei de l'administració i al revés tampoc. Hem de ser més socis que friends uns dels altres. El 'bon rotllo' ha de venir de visions compartides. Jo us garanteixo diàleg, proximitat, flexibilitat. Més feina que plans. Més orientació a projectes que orientació a discursos.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

Aquesta és la proposta que us faig, de la que en vull seguir parlant, la de la Barcelona que s’atreveix a emprendre, perquè emprendre vol dir no renunciar a construir el futur.

P.D: I ara us escolto jo. Per no cometre un error recurrent de concebre-ho tot 'top down', de dalt cap abaix. El meu compromís és preguntar què necessiteu, ajustar les polítiques, provar, errar, valorar les coses junts i intentar posar-les en marxa. Si ets emprenedor o tens propostes innovadores en l’àmbit de l’emprenedoria no dubtis a escriure’m i a enviar-me les teves idees, suggeriments, propostes o necessitats a rms@rociomsampere.cat