Llum al final del túnel

El corredor del mediterrani és un emblema i una reivindicació històrica i persistent d’una estructura necessària i urgent per potenciar i no frenar l’evolució de l’arc que va d’Algesires fins a la frontera francesa. Però no només això, sinó que significa una oportunitat per al conjunt de l’Estat, ja que estem parlant de territoris que agrupen el 50% de la població i representen el 45% del PIB espanyol, i d’una infraestructura que ens acosta, a més, al compliment dels criteris de sostenibilitat i descarbonització.

La lentitud amb què s’ha afrontat el corredor del mediterrani clama al cel, no únicament per la falta de connexions fiables i ràpides entre Barcelona i València, sinó també pels serveis que podria prestar, en l’àmbit logístic, a les mercaderies en direcció a Europa o als tres ports més destacats de la península: Barcelona, València i Algesires. Des del 2016, la plataforma empresarial valenciana QuieroCorredor s’ha encarregat de reivindicar aquesta infraestructura essencial i de fiscalitzar l’incompliment dels compromisos de les diferents administracions, una qüestió bàsica perquè, al llarg del temps transcorregut, les promeses i els terminis s’han vist prorrogats una vegada i una altra. Ahir, QuieroCorredor va organitzar a València el seu últim acte multitudinari, amb assistència del ministre de Transport i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, davant la perspectiva, anunciada pel ministre i que ja no té marxa enrere, que el 2027 l’alta velocitat sigui ja una realitat des d’Almeria fins a la frontera francesa.

El lobby per l’AVE mantindrà revisions semestrals i campanyes de sensibilització actives, però dona per finalitzat el cicle de la reivindicació i els incompliments, amb les inversions necessàries ja planificades en un 100%, amb 8.400 milions d’euros licitats i 5.400 d’executats, la meitat en els dos últims exercicis, i nous projectes a dècades vista. En la reunió conjunta d’empresaris valencians i catalans de fa un any a Barcelona, el lema ja va variar a un Sortim del túnel que convidava a l’optimisme. Les garanties ofertes per Óscar Puente a València van en aquest mateix sentit. Tant l’alta velocitat entre la segona i la tercera ciutats espanyoles, com el funcionament de rodalies ràpids entre les capitals valencianes i l’establiment de terminals intermodals (com la de la Llagosta) que han de facilitar el flux de mercaderies, permeten pensar justament que aquest lema de fa un any que podia ser expressió de voluntat o constatació d’un objectiu complert sigui cada vegada més el segon. Està en joc la competitivitat empresarial, la cohesió territorial, la sostenibilitat i el progrés de l’arc mediterrani, amb un projecte que va arribar tard i ha anat a poc a poc però que tindrà, quan sigui una realitat, un elevat retorn social.