09 jul 2020

Anar al contingut

L'opinió dels catalans

La consulta i les enquestes

Àngels Pont

L'estimació de vot de cara al 9-N necessita factors de correcció complexos per la falta de precedents

Des de dijous passat a les set de la tarda, poques  hores després que Artur Mas fes públiques les preguntes de la consulta que s'hauria de celebrar el 2014, GESOP va començar el treball de camp de l'enquesta que el cap de setmana passat va publicar EL PERIÓDICO. Des d'avui es poden consultar en detall els resultats de l'enquesta a la web del diari, ja que es dóna accés a les tabulacions i al fitxer de dades de l'enquesta. El qüestionari era breu i centrat només en la consulta: el coneixement de l'acord assolit, les opcions de vot i la valoració dels passos a seguir a partir d'ara.

Les preguntes es van formular usant els enunciats del president. Tal com es va acordar, a la segona pregunta només hi accedien els que contestaven afirmativament a la primera. A la columna A del primer quadro figuren els resultats sobre el conjunt dels catalans amb dret a vot, és a dir, majors d'edat i amb la ciutadania espanyola. La lectura, doncs, seria que un 41% dels catalans diuen que votarien avui a favor de la independència.

La columna B parla del conjunt de catalans amb dret a vot, exceptuant els que s'abstenen. És la dada que va publicar dissabte EL PERIÓDICO a la portada: un 44,1% dels catalans que no descarten anar a les urnes diuen que votarien independència.

La columna C reflecteix els entrevistats que han donat una opció concreta de vot, els que tenen el vot decidit. En aquest cas, el 49,8% dels catalans votarien per la independència. És important deixar clara aquesta dada, perquè alguns han volgut recalcular els resultats prenent només els que s'hi manifestaven a favor o en contra, deixant de costat els vots en blanc i els nuls, que també són una opció dels votants; al diari es donava el detall de cada una de les opcions per poder fer els càlculs correctament.

Així doncs, agrupant les respostes podem resumir els resultats de cada un dels dos escenaris que planteja la consulta de la manera que figura al segon quadro.

Totes aquestes dades són directes i posen de manifest un avantatge de sortida del  sobre el no, sobretot en la primera pregunta, però també quan es parla d'independència. Però s'ha de tenir present que aquestes xifres no són una projecció o una estimació del resultat de la consulta si es realitzés avui. Perquè això fos així haurien d'establir factors de correcció a partir d'altres variables, de forma  similar a com es fa l'estimació de vot per a unes eleccions. Ara bé, en el cas de la consulta, aquesta estimació seria relativament més complexa, perquè no hi ha experiències similars anteriors al nostre país. Analitzarem per a futurs estudis si seria o no prudent i recomanable elaborar una estimació del resultat.

En qualsevol cas, la formulació de la consulta a través de dues preguntes obre el ventall de possibilitats de resposta, però també complica la interpretació dels resultats de l'enquesta i pot acabar dificultant la interpretació dels resultats de la mateixa consulta segons quins siguin. Així doncs, la voluntat d'arribar a un acord entre els partits implicats ha donat lloc a una pregunta que pot ser inclusiva però que no és tan clara com seria desitjable, ja que pot generar un resultat subjecte a interpretacions diverses. Seria bo que s'aclarís aviat quin resultat s'hauria d'aconseguir per donar com a vencedor cada un dels tres possibles escenaris que pot deixar la consulta. Directora de GESOP.