La pregunta, un nyap

La meva opinió sobre la consulta és de sobres coneguda i coincideix amb la posició del PSC: només hi haurà consulta legal si hi ha acord entre governs, i les consultes il·legals, com tota iniciativa unilateral, no porten enlloc. Les meves preferències també són conegudes: ni vull seguir així (és a dir, sense esmenar el dolor de la sentència del TC, sense que es reconegui la singularitat nacional catalana i sense un pacte fiscal just) ni vull trencar amb la resta d'Espanya. Per això s'ha d'impulsar una reforma constitucional federal que sigui sotmesa al vot dels catalans i del conjunt dels espanyols.

Dit això, i estant convençut que la consulta acordada pel president Mas amb quatre grups parlamentaris no se celebrarà, i que la petició de la transferència a la Generalitat de la competència de convocar referèndums serà rebutjada, perquè el Congrés dels Diputats no accedirà a una demanda que té com a objectiu qüestionar els articles 1.2 i 2 de la Constitució espanyola, no crec que sigui una pèrdua de temps analitzar la pregunta que pretén sotmetre's a referèndum.

La 'pregunta encadenada', així la va descriure Oriol Junqueras, no és clara i inclusiva, com va dir Artur Mas, sinó més aviat confusa i fraudulenta, com va escriure Joaquim Coll, per les següents raons:

1. La primera pregunta no és "clara, succinta i inequívoca", com exigeixen el sentit comú i la vigent llei catalana de consultes populars per via de referèndum. Preguntar sobre la voluntat que Catalunya sigui un "Estat" sense explicitar quina mena d'Estat es pretén construir no és prou clar. I no fa falta més prova que la pregunta no és inequívoca que el fet que els seus autors s'han vist en la necessitat de formular-ne a més una altra.

2. El fet que només es pugui respondre a la segona pregunta si s'ha votat 'sí' a la primera, condiciona el vot dels ciutadans. Hi podria haver persones que acabin votant 'sí' a la primera pregunta encara que no hi estiguin d'acord, per poder votar 'no' a la segona. Crec que això ja desqualifica per si sol el sistema de 'pregunta encadenada' que, amb raó, no s'ha produït enlloc del món.

3. Una consulta no és una enquesta. Privar del dret al vot els que no hagin votat 'sí' a la primera pregunta és atemptar contra el seu dret democràtic a la participació, ja que en un referèndum està cridat a pronunciar-se tot el cos electoral i no només una porció seva.

S'esmenta el recent referèndum de Puerto Rico en què, certament, es formulaven dues preguntes, ometent sovint que tots els ciutadans podien respondre a totes dues. I per cert, en la segona pregunta es contemplaven tres opcions, mecanisme idoni per donar cabuda a les 'terceres vies'. Em sorprenen els que diuen que en la 'pregunta encadenada' hi cap l'Estat federal encara que no sigui esmentat. Permeteu-me una ironia: més claredat impossible.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Finalment, resulta inaudit que els que han acordat la 'pregunta encadenada' defensin opinions diferents pel que fa al recompte. Per a uns, n'hi ha prou amb una victòria del ‘sí’ en la primera i la segona preguntes, encara que en la segona la participació sigui forçosament inferior a la registrada en la primera, perquè els que hagin votat ‘no’ a la primera en queden exclosos. Així, teòricament n'hi hauria prou amb un vot afirmatiu a la segona pregunta del 26% del total de votants perquè guanyi el ‘sí’ a la independència. Mentre que per a altres, la victòria de la independència requeriria un vot afirmatiu a la segona pregunta del 50%+1 del total de votants, cosa més raonable.

És possible que els mateixos autors de la proposta, conscients que no té cap possibilitat de verificar-se en la pràctica, no s'hi hagin esforçat gaire. Però això és un flac favor a la causa que diuen defensar.