La utilitat de l'inútil

Aquesta columna ve a tomb d'un assaig/manifest molt oportú en els temps que corren. El que ha escrit el filòsof italià Nuccio Ordine, i el títol del qual, el d'aquesta mateixa columna, sorgeix d'una cita de Ionesco que apareix en aquest llibre editat per Quaderns Crema: «Si no es comprèn la utilitat de l'inútil, la inutilitat de l'útil, no es comprèn l'art». Aquest pròxim Nadal molts demanaran llibres als Reis. I sé que cauran els nous de Pérez-Reverte, Pàmies o Redondo. I estarà molt bé que sigui així. Però haurien de donar un cop d'ull a les reflexions d'aquest professor de literatura de la Universitat de Calàbria, ja que les seves opinions i les de tots aquells escriptors que cita són indispensables per comprendre per què els governs, en temps de crisi, el primer que retallen és la cultura. Com ens explica, ho fan «perquè pensen que són coses inútils, perquè no produeixen beneficis, però s'equivoquen».

I també ens ajuda a entendre com n'és d'essencial el paper de la cultura en la formació de les generacions del futur. Però hi ha més coses. L'autor denuncia que les universitats funcionen com a empreses on els alumnes són els clients, que amb el tancament de llibreries i biblioteques anem cap al «final de la democràcia» i vés a saber si cap al «final de la Història». I insisteix que, no pel fet que «la finalitat última de la cultura sigui el plaer», signifiqui que hagi de viatjar en el furgó de cua de les prioritats. S'hauria de parlar i discutir molt sobre altres qüestions que aborda, com per exemple que resulta complicat que el consumisme convisqui amb la cultura, ja que el primer concepte convida a la superficialitat i el segon a la reflexió. Per això és tan necessari aquest llibre. Perquè genera debat, i perquè des que el vaig llegir, no deixo de pensar que Nuccio Ordine és un dels grans experts en Giordano Bruno, cremat a la foguera per les seves idees, i que aquestes retallades de què parla a La utilitat de l'inútil en el fons no són més que la nostra actual i particular Inquisició. És una foguera virtual, però també crema.