29 set 2020

Anar al contingut

El prestigi de la policia

Re-formar els Mossos

Ramon-Jordi Moles

El model català genera un cos endogàmic on es progressa per antiguitat i per fidelitat

Ser policia és difícil, i exercir la seva direcció i control polític també. Milers de professionals treballen diàriament per protegir els nostres drets d'una manera exemplar i mereixen el nostre reconeixement. És difícil, entre altres coses, perquè inclou el recurs a la violència legítima quan es donen les circumstàncies que la requereixen. Aquesta violència està estrictament regulada per evitar abusos, i es troba intervinguda per nombrosos controls posteriors: instruments penals davant la comissió de delictes en l'exercici de funcions policials, expedients administratius disciplinaris en cas de conductes antireglamentàries, control parlamentari als responsables polítics i, finalment, un control cívic a les xarxes socials i els mitjans de comunicació.

NO OBSTANT, aquests controls no semblen suficients. En són un exemple algunes actuacions dels Mossos que han acabat en condemnes judicials o que es troben -massa- sumides encara en circumstàncies gens clares. Casos que posen en qüestió el bon treball policial i que situen la policia autonòmica als peus dels cavalls davant una opinió pública sensibilitzada i uns jutges d'instrucció encarregats de l'aclariment dels fets.

En aquest estat de coses, existeixen dos elements encara més alarmants. El primer, les dificultats per aclarir els fets per part de la cadena de comandament policial i les autoritats polítiques responsables, incapaces encara -després de diverses versions- de determinar qui va disparar les pilotes de goma en els casos d'Ester Quintana i de Xavier Vilaró o d'establir un relat veraç dels fets al voltant de la mort de Juan Andrés Benítez després de la seva detenció al Raval. ¿Com és possible que un cos policial sigui incapaç d'aclarir uns fets que afecten directament funcionaris policials amb obligacions de veracitat i defensa de la llei quan, entre d'altres, és la seva funció ocupar-se d'idèntica missió respecte del conjunt de ciutadans en auxili de la funció d'instrucció judicial? ¿Com és possible que les autoritats polítiques responsables no siguin capaces d'exercir la seva autoritat per posar a disposició del jutge les proves dels fets amb una meridiana claredat? ¿Qui està amagant els presumptes autors, fent pinya corporativa i facilitant versions contradictòries com si la millor defensa fos un bon atac? ¿Per què es vol qualificar la crítica ciutadana a algunes actuacions policials d'oberta hostilitat al cos dels Mossos?

El segon element és la convicció que el desplegament dels Mossos s'ha vist perjudicat per un pecat original: les presses per formar agents per a un desplegament massiu i ràpid, que van obligar a abaixar el llistó d'accés i a deixar en un segon pla el control de qualitat de la formació impartida. Aquesta, fins i tot sent un element essencial de la qualitat del servei policial prestat, també és un poderós instrument de control previ d'aquest, sobretot en les policies democràtiques: digue'm qui controla la formació i et diré com és el cos policial.

En el cas dels Mossos d'Esquadra la formació va a càrrec de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), un organisme avui sobredimensionada una vegada culminat el desplegament. El control de la formació ha estat excessivament mediatitzat pel cos a través d'una estructura d'instructors que a la pràctica operen com un autèntic sistema de control. La direcció de l'institut ha estat (llevat d'excepcions) en mans de responsables polítics sense experiència prèvia en aquest camp, més preocupats per la seva cadira o per rendibilitzar unes instal·lacions que per enfortir el control civil de la formació.

Un model com l'exposat només pot habilitar un cos policial endogàmic, que manté el tancar files

No s'alarmin. Re-formar els Mossos no suposa refundar-los, sinó refer la seva formació sobre unes altres bases: més connectada amb la societat, amb menor dependència del cos, on l'ISPC no sigui una acadèmia amb una direcció de cos present, on la docència no es tenyeixi d'interès corporatiu. Una formació re-formada perquè els Mossos vulguin i puguin dir-nos qui d'ells va disparar una bala de goma o va infligir maltractaments a un detingut, més fins i tot si ha mort, perquè el jutge pugui dirimir responsabilitats sense que per a això hagin de dimitir el conseller i el seu equip.