Editorial
Comerços amb la persiana abaixada
Fins i tot abans que comencés la recessió, el paisatge comercial del centre de Barcelona ja era desolador. L'urbanisme amb què es va construir tant l'Eixample com la resta dels barris de la ciutat combina les vivendes amb els baixos comercials. El canvi d'hàbits, en perjudici de les botigues clàssiques, havia deixat una empremta ostensible, i no sols a la capital catalana. La crisi ha accentuat el fenomen, perquè d'un costat consolida la fugida dels formats comercials tradicionals i d'un altre enfonsa les vendes en general. El resultat és que el 12,6% dels locals de Barcelona estan buits, un percentatge que baixa fins al 9,9% a les zones més cèntriques o turístiques. Entre aquestes últimes, la menys castigada és el Gòtic (5,6%), i la que més, la Barceloneta (20%). Mentrestant, Sant Pere, Santa Caterina i la Rivera (8,8%) o el Raval (11%) s'acosten a la mitjana de persianes abaixades al centre de la ciutat.
Encara que no és fàcilment comparable amb el de Barcelona, perquè és molt més gran, el centre de Madrid té tancades el 14,1% de les seves botigues. Els experts consideren que la diferència respon en molt bona part al turisme. El gruix de visitants de la capital d'Espanya és de procedència espanyola, que és precisament el turisme que més s'ha encongit en les últimes temporades i que menys gasta en els seus desplaçaments. Això explica que a l'agost l'arribada de visitants caigués en un 22%, una xifra desconcertant per als especialistes del sector, que han reclamat campanyes de promoció urgents centrades sobretot en l'oferta cultural de Madrid. Mentrestant, les pernoctacions hoteleres de Barcelona van augmentar en un 11% i els turistes estrangers -més del 70% del total- van incrementar la seva despesa en un 19%.
Una altra de les raons que explica la diferència de tancaments entre les dues ciutats té a veure amb la legislació comercial. La catalana és més restrictiva, cosa que potser no fomenta el creixement de la facturació ni de la creació d'ocupació en els períodes d'eufòria. La madrilenya, probablement la més liberal del país, sí que actua com un bon catalitzador en els cicles alcistes. Però per la mateixa raó, quan l'activitat i el consum es retreuen la normativa catalana esmorteeix els efectes perversos, mentre que la madrilenya segueix accelerant el procés, només que en aquesta fase és en el sentit negatiu.
