Petit observatori
La guerra contra el plural
Tinc la impressió que el president Mariano Rajoy està una mica cansat. Me'n faig càrrec. Si és així, potser és conseqüència del lloc que ocupa i d'alguns que l'envolten. Bastants espanyols van votar-lo a l'hora de les eleccions pel seu aspecte de persona seriosa, per la barba blanquinosa i discretament retallada, pels seus vestits, propis del notari que era de professió -un notari una mica a l'antiga-. Al contrari d'alguns precedents en el càrrec, no irradiava una sospita de frivolitat.
Si he de ser franc, em va sorprendre que en un moment determinat fes aquesta afirmació: «Faré qualsevol cosa, encara que hagi dit que no la faria». En boca d'un notari allò era una bomba. Fins aleshores cap polític, que jo sàpiga, havia fet públic que les seves declaracions no suposaven cap garantia. S'havia de ser molt sincer o molt imprudent.
Jo tinc la impressió que Rajoy, ho dic amb tot el respecte, ha anat perdent autoritat dins del partit i ha descobert que la política no és la seva vocació. Però, naturalment, en les actuals i conflictives circums-
Notícies relacionadestàncies, un president no pot dimitir. També ho deu creure la majoria del seu partit.
Deu ser aquesta tensió el que ara li ha fet dir que «Espanya és el país més antic d'Europa». Si quan diu el «país» vol dir el territori, ja es comprèn que Espanya és tan antiga com Noruega o l'illa de Sicília. Si el que vol dir és «nació», li recordo que una nació és una «comunitat de persones que participen d'un sentiment d'identitat col·lectiva singular, a partir d'una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre». Grècia deu ser una nació bastant antiga, ¿no li sembla? Si vol dir que Espanya és l'Estat més antic d'Europa s'equivoca, perquè la unitat de poder o poder únic no s'exercia sobre Castella, Navarra, Catalunya i Aragó... Segons Colmeiro, a la darreria del segle XVII, Espanya es dividia en regnes, principats, senyories... Fins que es va declarar la guerra al plural.
