CARNET D'ESTIU
Un refresc immillorable
’Platja nevada. La Barceloneta’ (1887), oli sobre tela d’Eliseu Meifrén. /
En dies d'extraordinària calor com aquests, quan passant per l'autopista AP-7 el termòmetre del cotxe s'acosta vertiginosament als 37 graus, hi ha un refresc molt a mà que treu la set física i anímica, que torna la calma tan imprescindible com a vegades difícil de satisfer en temps vacacional. El refrigeri és a Sant Feliu de Guíxols i és l'exposició que ofereix la baronessa Carmen Thyssen a l'espai que porta el seu nom a l'antic monestir de la localitat.
L'obra exposada pertany a la seva col·lecció particular com ja va fer l'any passat. Aquesta edició porta per títol 'Sisley-Kandinsky-Hopper' i aspira a ser un diàleg entre una riba i l'altra de l'Atlàntic amb una molt bona representació mediterrània. Una porta blava com d'un apartament privat dóna accés a l'exposició i només de travessar el llindar, el visitant s'adona que ha deixat enrere la calor, les presses, la impaciència, la tensió i totes les pedres innecessàries que s'han fet un lloc indesitjat a la motxilla.
Una escena nevada, 'Paisatge hivernal a Filadèlfia' (1830-1845), de Thomas Birch, rep el visitant i el seu efecte restaurador és millor fins i tot que l'aire condicionat. Però no és la única imatge dominada per la neu. N'hi ha una altra de molt més propera i bastant insòlita com 'Platja nevada. La Barceloneta' (1887), d'Eliseu Meifrén.
Al costat d'aquests paisatges hivernals hi ha mars encalmats i capvespres en platges gairebé buides on la vida la posen els pescadors. Són obres encara sota el signe del realisme i porten la firma de Modest Urgell, Ramon Martí Alsina, Alfred Thompson Bricher o William Louis Sonntag.
En una segona part de l'exposició, apareix l'impressionisme, la llum d'un instant reflectida en moments viscuts en tranquils i frescos patis com els que van pintar Albert André, Georges d'Espagnat, Max Liebermann o Meifrén; en rius en què les aigües corren plàcidament com en 'Una tarda a Moret, finals d'octubre' (1888), d'Alfred Sisley, o els que van realitzar Henri Lebasque o Maximilien Luce.
Tampoc hi falten camps ordenadament i acuradament cultivats com els que firmen Josep Amat Pagès i Henri-Edmond Cross. La tàpia, un element ancestral que organitza i delimita el camp, comparteix protagonisme amb una gran alzina a 'Garrigar, Mallorca' (1908), de John Singer Sargent.
I naturalment, en aquesta natura assossegada no hi podien faltar imatges de velers amb la vela inflada l'imprescindible lliscant per un mar amic. Aquí hi trobem obres de Domènec Carles Rosich o Josep Amat Pagès, però la que sense cap dubte acapara l'atenció és 'El Martha McKeen de Wellfleet' (1944), d'Edward Hopper.
El vaixell amb vent a les veles solca per sobre d'un lleuger onatge. Diverses tonalitats de blau i blanc dominen l'obra del nord-americà. Unes gavines situades ordenadament en un banc de sorra i dos homes a la banyera del petit veler transmeten la sensació d'una natura harmoniosa.
L'última part de l'exposició està dedicada al color. Aquí, a 'Murnau, cases a l'Obermarkt' (1908), hi trobem el color d'una llum fosca de Vasili Kandinski , la brillant d'Ernst Ludwig Kirchner que emana de 'Mina d'argila' (c. 1906), o una paleta molt viva a 'La gran portuguesa' (1916), de Robert Delaunay.
Finalitzada la visita, fora, la calor no havia remès, però amb aquell refresc era molt més suportable.
Notícies relacionades
