L’Europa de les empreses

La Unió Europea es va bastir sobre quatre grans llibertats: la lliure circulació de persones, mercaderies, capitals i serveis. Aquest fonament ens ha permès assolir un nivell de benestar i cohesió social sense precedents. Però hem de ser sincers, aquest model és insostenible si no va acompanyat d’una base econòmica prou sòlida per finançar-lo.

És en aquest sentit on comparteixo plenament l’advertiment de Mario Draghi en la seva conferència de Rímini d’aquest estiu: cal una Europa més forta i amb menys dependència de la lògica dels estats nacionals. La dimensió dels reptes actuals, la transició energètica, la revolució digital, els conflictes bèl·lics en curs, el canvi climàtic, entre d’altres, exigeixen respostes europees, no solucions fragmentades individualitzades.

Un dels grans obstacles és la manca de dimensió empresarial. Les deu empreses més grans dels Estats Units acumulen una capitalització de 20 bilions de dòlars; les deu principals de la Xina, 2,6 bilions; i les deu més grans d’Europa… també només 2,8 bilions. La diferència és abismal. No és una qüestió de talent, sinó de mida. A Europa tenim empreses excel·lents, però massa petites per competir d’igual a igual en el mercat global.

No podem continuar bloquejant fusions empresarials amb l’argument de la competència interna, com és el cas de Siemens i Alstom. La competència real no és entre empreses alemanyes i franceses, sinó entre empreses europees, americanes i xineses. No té sentit que als Estats Units hi hagi quatre grans empreses de comunicació i a la Unió Europea en tinguem vuitanta-dues. La fragmentació ens debilita.

Caldria, per tant, ampliar les característiques fundacionals de la Unió per permetre la unificació normativa i la concentració empresarial. Això vol dir establir marcs comuns que evitin les duplicitats reguladores i garanteixin condicions homogènies per a les empreses, independentment de l’estat membre on operin. Només amb normes compartides podrem afavorir economies d’escala, reduir costos i donar seguretat jurídica a les empreses que vulguin créixer en l’àmbit europeu.

Notícies relacionades

La síndrome del No-Do

Sopar amb la mama

Finalment, com recorda Enrico Letta, necessitem una cinquena llibertat: la lliure circulació de la innovació. La recerca, el talent, la tecnologia i el coneixement han de poder fluir sense barreres dins la Unió. Aquesta és la condició indispensable perquè Europa torni a ser motor de progrés i competitivitat.

L’Europa de les empreses és, en definitiva, la clau per garantir l’Europa del benestar. Sense una economia forta, no hi haurà ni cohesió social ni sobirania política. I una economia forta vol dir, també, establir criteris comuns en matèria comercial, financera, fiscal i de relacions entre empreses, així com assegurar la igualtat de tracte per al conjunt del teixit empresarial en tota la Unió. Ens hi juguem el futur.