Orgasme (1)

Hi ha estadístiques que ens diuen que, a l'estiu, hi ha un índex d'orgasmes més elevat que durant la resta de l'any. Per contra, n'hi ha d'altres que ens informen del contrari. Quan entren en colisió l'orgasme i les estadístiques, el xoc és sensacional, paorós. I potser és així perquè poques coses són tan privades i tan peculiars i tan poc mesurables com aquesta petita mort, les evidències de la qual no responen a uns criteris científics sinó a una particular i molt íntima percepció de la cosa.

Notícies relacionades

Investigar sense apriorismes

Reconciliats amb el Barça, amb l’equip

Admetem, doncs, que una de les enquestes té raó i que l'estiu és una època especialment procliu a les expansions amoroses. Hauríem de matisar. ¿Estem parlant de l'orgasme que es genera en el si d'una relació estable? ¿Estem parlant de l'èxtasi que neix fruit d'una trobada esporàdica i circumstancial? ¿Estem parlant de la satisfacció personal i intransferible que s'origina perquè les hores són llargues i no hi ha res més a fer? Caldria entrar en detalls, i em penso que ara no és el moment i aquest, per descomptat, no és el lloc.

La influència de la calor és determinant i també hi té a veure el fet que els cossos suïn i que suïn en ­excés. I entra a la llista com a factor principal en l'augment dels or­gasmes la publicitat que ens empeny a trobar cossos que ens aboquen a la necessitat de convertir-los en una realitat epidèrmica i propera. Hi ha molta gent, però, que abomina de l'estiu justament perquè la proximitat genera més xafogor i s'estimen més nits fredes vora el foc de la llar. Aquest és el gran argument de l'altra meitat de les estadístiques.