El preu del rescat

Un espoli silenciós

La troica imposa a Grècia la venda de tots els seus recursos naturals o la seva explotació sense mesura

4
Es llegeix en minuts

Els mitjans de comunicació ens mantenen informats de gran part del que passa a Grècia, una cosa fonamental si tenim en compte que aquest país funciona com a laboratori d'unespolítiques de rescat més que preocupants. Sabem que des de l'inici de la crisi, cada treballador o treballadora de Grècia ha perdut, com a mitjana, el 40% del seu salari, mentre que l'augment del preu de productes bàsics com la llet i l'augment dels impostos porta a un deure i un haver familiars certament impossibles i insuportables. Igual que al nostre país, els índexs de desocupació creixen, desapareixen subsidis, es retallen serveis bàsics com la sanitat i es regulen polítiques laborals que ens converteixen en païsoslow cost. Però hi ha una altra realitat menys coneguda -o més aviat silenciada- d'aquests experiments de rescat que hem de conèixer i analitzar, perquè els resultats d'assajos semblants a l'Estat espanyol es van fent progressivament més visibles.

EM REFEREIXO A una altra de les imposicions de la troica per pal·liar el deute grec: posar en venda tots els recursos naturals o explotar-los sense mesura. A Grècia els mecanismes utilitzats comporten modificar disposicions legals que, com diuRoxanne Mitralias, militant en temes agrícoles i ecològics, «mal que bé, tancaven el pas a la sobreexplotació dels recursos naturals». Amb les noves normatives arriben a qüestionar la Constitució, que impedia l'explotació privada del litoral i dels espais forestals, explicaRoxanne. Per exemple, a finals de gener del 2013, el llac de Casiopea, a Corfú, es va vendre a NCH Capital i des de la primavera del 2012 les platges es poden cedir per un període de 50 anys. Això previsiblement desencadenarà una onada de privatitzacions que acabarà en complexos turístics irreverents amb el medi natural i exclusius per a les persones més adinerades.

Per una altra part, l'explotació dels recursos miners està deixant el mapa grec assenyalat de punts conflictius. Es parla de bosses de petroli al mar que -si s'acabaven trobant- només generarien beneficis a les empreses estrangeres, explotadores dels jaciments. Al nord del país, a Skouires, des de fa més d'un any hi ha una gran mobilització social, que és reprimida constantment per cossos especials de la policia, per defensar els seus boscos d'un projecte de dues empreses, una de grega i una altra de canadenca, de mines per a l'extracció d'or. I així una llarga llista que, massa semblant, trobem al nostre país, on es repeteixen les mateixes quimeres: petroli a les illes Canàries, mines de cel obert per extreure or a Galícia, urani a Catalunya ofrackinga molts punts del nord peninsular. Com a Grècia, s'han de denunciar les lleis (dues) que el Govern central disposa per servir el territori en safata de plata i obert en canal, per permetre el saqueig dels nostres béns comuns.

Per un costat, tenim la llei de protecció i ús sostenible del litoral que substitueix la llei de costes de 1988 i que vulnera principis constitucionals bàsics. Si es complís la llei, béns de domini públic passarien a mans d'inversors privats, quedarien desprotegides zones d'alt valor com aiguamolls o estuaris marins i se sagnarien les platges -que pertanyen al mar- per entregar-les a projectes urbanístics. I per un altre, la llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, lallei Montoro, que mentint respecte a aconseguir una suposada eficiència vol desmantellar els sistemes de governança dels petits municipis i pedanies, per poder posar a la venda les muntanyes i els sòls públics que aquests ajuntaments o consells de veïns han gestionat col·lectivament durant centenars d'anys. Novament ens trobem amb una llei que oblida que parlem de béns de domini públic que, segons la Constitució, són inalienables, imprescriptibles i inembargables.

Notícies relacionades

¿PODEM permetre la venda de la naturalesa per pagar rescats bancaris o per facilitar el lucre d'un grapat d'inversors? Si pensem en el planeta com el sistema del qual som part, amb boscos i sòls com a pulmons i muntanyes i rius com a artèries, on convivim amb una fantàstica diversitat d'éssers vius i que és l'única garantia per a la vida dels nostres descendents, posar l'interès privat per sobre del públic és d'una tremenda miopia i mediocritat. Una agressió que potser als nostres governants els pot semblar menor, amb la que està caient a ningú li importarà que venguem o cremem uns quants boscos o arenals, pensen els que estan al comandament d'aquest espoli silenciós. Però en això també la seva mirada és antiga. La societat ha pres consciència del significat del més humil dels arbres, com hem vist a la plaça Taksim, a Istanbul, o en altres mil llocs.

La terra no es ven, es cuida i es defensa.