Aspecte de la ciutat costanera alacantina de Benidorm. /
Per a tots aquells que pensem en el turisme de masses i l'ocupació de la costa com a forces destructives, escollir entre una ocupació extensiva ('sprawl') o intensiva del territori és el mateix que preguntar com prefereixes morir atropellat, per una furgoneta o un descapotable d'alta gamma. Amb tot, sí que hi ha algunes diferències i el cas de Benidorm és il·lustratiu.
Benidorm és un "paradís assequible" segons el sociòleg José Miguel Iribas. El clima benigne mediterrani, la magnífica badia i un creixement urbanístic que aposta per la densitat i l'espai públic han engendrat un model d'èxit que ofereix vacances 'au bord de la mer' per a tot tipus de butxaques.
Tal com la coneixem avui en dia, Benidorm va ser un invent de Pedro Zaragoza, un falangista robust de bigoti fi, que va ocupar l'alcaldia durant 17 anys. Entre el 1950 i el 1967 Benidorm es va sobreposar a una postguerra difícil fins a convertir-se en una indústria rendible de turisme de masses. En l'actualitat, és la tercera ciutat d'Europa amb més llits després de Londres o París. Zaragoza va vincular el creixement econòmic de la ciutat a un desenvolupament urbà que apostava per la densitat. Amb aquest model es redueix el consum d'aigua i energia i la dependència de vehicles rodats. Així mateix, permet concentrar la inversió pública, diversificar l'oferta d'oci i evita allò que en Francesc Muñoz ha definit com a “urbanalització”.
Un altre aspecte curiós del model Benidorm és l'impacte modernitzador dels turistes en la societat espanyola dels 60. Zaragoza va permetre l'ús dels biquinis a les platges, una permissió que gairebé li va costar l'excomunió. Ho va resoldre amb una audiència d'urgència amb el Caudillo, que el va rebre a Madrid després d'un viatge de nou hores en vespa des de la costa valenciana, en què va explicar els beneficis econòmics que podrien reportar les turistes amb vestit de bany de dues peces. Deixeu-les vestir com vulguin i així tornaran.
Desafortunadament, la cobdícia econòmica ha desballestat la costa espanyola, on s'han prodigat tots dos models (el de la densitat i el de la dispersió). Potser el dia del judici final els polítics i els promotors hauran de donar explicacions. A alguns els agradaria presenciar la intervenció de Pedro Zaragoza, d'altres celebrarien que l'alcalde que conduïa una vespa els oferís durant molts estius unes vacances estupendes.
