Hannah Arendt La maldat buròcrata_MEDIA_2
Pensar és una activitat solitària, però que ens ajuda a viure en comunitat. Així ho defensavaHannah Arendt recurrentment, recordant el valor essencial de l'actitud crítica i la importància de la recerca de la veritat sense necessitat d'enarborar banderes. Exemple de llibertat i independència, la vigència del llegat de Hannah Arendt (1906-1975) torna a la palestra gràcies albiopic de Margarethe von Trottasobre la imprescindiblefilòsofa jueva.
Retratar la pensadora pensant és un dels encerts de la pel·lícula, que es concentra en el període en què Arendt va cobrir el judici al criminal naziAdolf Eichmann, el 1961, per al setmanari 'The New Yorker'.Barbara Sukowa, l'actriu que interpreta la singular filòsofa, apareix en nombroses escenes --primers plans de la cara, el cigarret penjant dels llavis-- representant una actitud reflexiva. L'ésser humà és un ésser que pensa, una condició que la deixebla deMartin Heidegger no va oblidar mai.
En efecte, la vida d'Arendt és un exercici constant de comprensió intel·lectual sobre aspectes de la condició humana com l'amor ('El concepto de amor en San Agustín', 1929), la política (Los orígenes del totalitarismo', 1951), la condició d'apàtrida o el mal, com va ser en el cas d''Eichmann en Jerusalén. Un estudio de la banalidad del mal', 1963. Arendt va intentar explicar qui era Eichmann: ¿Per què va acatar totes i cadascuna de les ordres que li imposaven els seus superiors? ¿Com funcionava un sistema que permetia executar normes sense sentir-se responsable de les conseqüències? ¿Com es podia haver produït una divisió tan esquizofrènica entreconsciència moral ivalors cívicsa l'hora de portar a terme les tasques que li havien atribuït?
Notícies relacionadesEl retrat d'Eichmann i la crònica del judici van encendre una agra polèmica. La filòsofa atribuïa el seu comportament no pas a la naturalesa monstruosa del subjecte, sinó a la falta per part seva d'un exercici de pensament crític davant la maquinària burocràtica, explicant la seva actuació segons el que va denominar “la banalitat del mal”. Així mateix, les seves declaracions respecte al paper que van tenir les autoritats jueves van enterbolir les tesis principals d'Arendt, que es va veure acusada d'antisemita. Malgrat aquestes crítiques i de l'aïllament al qual es va veure abocada, va seguir defensant la independència depensament i l'exercici de la crítica. Recuperar Arendt, és, una vegada més, una invitació a pensar.
