No va ser fins al 1978 que la comercialització i l'ús de la pastilla anticonceptiva, inventada el 1960, va ser legal a Espanya. El control sobre el propi cos en matèria de reproducció es va fer esperar fins a l'arribada de lademocràcia, quan les dones van adquirir drets que elfranquisme els havia negat, lligades com estaven (legalment i econòmicament) a les figures del pare o del marit. Les decisions, en la majoria de casos, les prenien els altres.
Aquests temes, i més, apareixen a la rara novel·la de Marta Sanz, 'Daniela Astor y la caja negra', que proposa una nova aproximació a laTransició, el fenomen del 'destape' i l'avortament. Barrejant ficció i documental, l'autora retrata la història a través d'una història íntima de despossessió.
Catalina H. Griñán és una nena de dotze anys que juga a ser una estrella de cine i en el seu món de fantasia, ella és Daniela Astor. Paral·lelament a aquest imaginari de paper cuixé, en el relat de la seva vida va cobrant rellevància el món real en què viu la seva mare. Massa real perquè pugui agradar-li a una preadolescent amb ínfules d'estrella però amb orelles grans. Casada amb un professor, Sonia Griñan és mestressa de casa als matins, treballa a la consulta d'un metge a les tardes i prepara l'accés a la universitat a les nits, fins que acaba a la presó sis mesos i un dia per haver interromput voluntàriament el seu embaràs.
La història de la mare i la filla també es va interrompent amb capítols documentals (caixes negres) que recreen la història del 'destape' i les seves protagonistes --Susana Estrada, Amparo Muñoz, María José Cantudo. En efecte, amb la desaparició de la censura franquista va arribar l'obsessió pels plans frontals del 'destape', per veure i mostrar pits --anteriors a l'època de l'homogenització de la silicona-- i pubis frondosos --anteriors a l'època de l'homogenització de la depilació làser. ¿Alliberament o cosificació? Així ho planteja la novel·la: «Existeix el dubte de si la coartada cultural, intel·lectual, va servir per mostrar carn o mostrar carn va ser un procediment de normalització i crítica d'una societat hipòcrita i claustrofòbica. ¿S'esgarrapava l'espessa capa del tabú o el tabú s'engrandia alimentant el morbo?»
La novel·la de Sanz és doncs, simultàniament, la història recent del país i una història de mares i filles, però també una història de les dones i els estereotips que les persegueixen, les marquen o se'ls imposen; un recordatori d'on venim per posar-nos en alerta cap on anem.
