09 jul 2020

Anar al contingut

La sanitat i els hàbits

Xarxes i salut

Jordi Casabona

Algunes institucions estudien l'ús d'internet en la prevenció de malalties sexuals

Abans el mot xarxa s'associava a algun artifici nuat fet amb l'objectiu d'agafar coses, com l'ormeig de pescar, però ara inexorablement s'associa a les xarxes socials, un fenomen nou que ha revolucionat el món contemporani.

Genèricament, el concepte de xarxa es refereix a un nombre indeterminat d'elements de característiques similars connectats, físicament o funcional, entre ells (nodes) i tant a nivell cel·lular com molecular, a la naturalesa en són un element bàsic d'eficiència. Un exemple en són les neurones, de les quals sols a l'escorça del cervell n'hi ha 10.000 milions amb capacitat de comunicar-se a través d'un nombre encara molt més elevat de connexions, anomenades sinapsis.

Aquesta xarxa, residència del que els antics en deien ànima, és la responsable de la capacitat racional de l'home i, en part, de la seva conducta (no sempre racional). Gràcies a ella l'home és un ésser eminentment social amb gran capacitat per establir relacions, però no ha estat fins fa poc que la capacitat d'anàlisi que han aportat els ordinadors i sobretot la possibilitat de traçar els contactes que s'estableixen a través d'internet i de noves tecnologies com el Twitter o els blogs, ha permès analitzar-les amb precisió. L'anàlisi de xarxes és un àmbit del coneixement científic en ple creixement que s'aplica tant a la física i la biologia, com a les ciències socials i de la salut.

L'èxit de la campanya de Barack Obama a les eleccions del 2008 va obeir en gran part al bon ús de les xarxes socials. Les mobilitzacions de l'anomenada primavera àrab, molt mediatitzades pels missatges a la xarxa o, com s'explicava fa poc dies en aquest diari, la utilització de Twitter per part de la policia per divulgar missatges de prevenció, exemplifiquen la capacitat d'influència de les xarxes socials.

Però a part de divulgar informació, l'anàlisi de xarxes ja és una pràctica habitual en l'àmbit polític i publicitari i sols ara comencem a intuir-ne les seves implicacions. L'accés a la informació d'internet per part dels serveis d'intel·ligència dels EUA i la Gran Bretanya per saber no sols el que la gent es diu, sinó amb qui s'ho diu, n'és una prova.

En l'àmbit de les ciències de la salut, en tant que bona part de les malalties estan relacionades també amb els hàbits i conductes, i aquestes -més enllà de les bases biològiques- estan a la vegada influïdes per un munt de determinants socials i culturals susceptibles de transmetre's (memes), les xarxes són fonamentals per entendre la distribució i propagació de molts problemes de salut.

Un estudi epidemiològic fet en una àmplia xarxa social dels EUA va demostrar que les persones obeses formaven agrupacions i que les més felices i les més infelices també tendien a agrupar-se entre elles, les primeres amb un alt nombre de contactes i les segones més aïllades en la perifèria de la xarxa.

Donat que les relacions sexuals són el contacte més físic que podem tenir amb una altra persona, en salut pública és en l'àmbit de les infeccions de transmissió sexual (ITS), incloent-hi la sida, on més s'ha aplicat el concepte de xarxa. S'accepta que aproximadament un 10% de les persones amb una ITS han participat en la transmissió del 85% de les ITS diagnosticades, i models matemàtics han demostrat que una intervenció efectiva en aquests grups al començament d'una epidèmia disminueix molt la capacitat de propagació d'aquesta.

Per altra banda, assegurar que els contactes sexuals de les persones amb una ITS accedeixin al sistema sanitari com més aviat millor per fer-ne el diagnòstic i eventualment el tractament, és una de les eines bàsiques per trencar-ne la cadena de transmissió i disminuir-ne el seu impacte. El 4 de juliol es van presentar a l'Agència de Salut Pública de Catalunya els resultats del projecte EMIS, una enquesta conductual europea dirigida als homes que tenen relacions amb homes (HSH) que a través d'internet va aconseguir 240.000 respostes.

DONAT que cada vegada hi ha més persones que estableixen contacte a través d'internet amb la finalitat de tenir relacions sexuals i que existeixen xarxes sexuals més o menys estables, diverses institucions estan estudiant la viabilitat d'usar les xarxes socials i les noves tecnologies per fer intervencions preventives, especialment les dirigides a HSH. En salut pública les xarxes socials ens permeten entendre millor el perquè de les epidèmies, el repte rau a usar-les bé per induir canvis conductuals positius que facilitin una vida més sana.

Parafrasejant Ortega y Gasset, potser haurem de començar a definir-nos com «jo i la meva xarxa», però a mesura que sabem més dels gens, els neurotransmissors i les xarxes, també haurem de vigilar més com gestionem el que quedi del «jo».Metge epidemiòleg.