Les conseqüències dels atemptats
Amb les víctimes del terrorisme
S'ha de trencar una llança a favor de les persones i col·lectius que, sense càmeres, ajuden quan és necessari
En 25 anys de feina he pogut conèixer l'opinió de centenars de víctimes a més de contactar amb representants de diferents gremis incloent-hi el polític, del qual poques coses ens poden sorprendre. Però la capacitat de sorpresa augmenta a l'assistir a certs moviments amb una lògica base inicial que una vegada revisades les causes demostra un complet desconeixement de la realitat, fet que ens porta a assistir a la comprensible irritació de moltes víctimes, generalment les que ens enfrontem a aquells que anhelen aconseguir projectes partidistes utilitzant el dolor aliè en benefici propi.
Sobre l'assistència moral dirigida a les víctimes del terrorisme és indiscutible que hi ha hagut representants polítics que no han estat a l'altura mínima exigible. També hi ha qui ha rebut quantitats ensobrades per reparar els vidres o el mobiliari personal després de patir l'explosió d'un artefacte o qui es va apropiar dels recursos per als orfes. Altres no han mostrat el més mínim indici d'humanitat perquè el seu totalitarisme i la socialització del terror els impedeixen raonar per si mateixos. Recordo aquells amb la suficient bondat per reconèixer que no ho van saber fer millor i els van faltar reflexos, com explicava l'exalcalde de Vic. Un altre sector: aquell que sense càmeres ni altaveus mediàtics ha ajudat quan ha estat necessari, ja sigui a nivell particular o col·lectiu. Vull trencar una llança a favor d'aquests últims.
Algunes víctimes em feien arribar la seva barreja de dubte, ràbia, impotència o incredulitat al llegir que certs grups parlamentaris catalans no s'havien adherit a una proposta de «reconeixement» a les víctimes. Els fets no es van desenvolupar com s'han explicat al no complir-se els protocols corresponents. Per això, perquè crec personalment que els grups parlamentaris honren i s'interessen per les víctimes del terrorisme, em veig en l'obligació moral -i prèvia sol·licitud als dos interessats- d'explicar dues experiències que s'havien mantingut en la més estricta confidencialitat. Quan el Govern central va coordinar la meva trobada del mes de juny del 2012 amb un dels autors dels atemptats etarres a Catalunya (entre l'octubre del 1986 i el juny del 1987), dies després vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar-me ambMontserrat Tura, exconsellera de Justícia, i ambArtur Mas. En les dues ocasions el mateix plantejament: malgrat que la informació havia aparegut en més de 150 cròniques volien conèixer directament i sense intermediaris la realitat de la trobada i l'estat d'ànim tant a nivell personal com col·lectiu. Saber que només una víctima va presentar una queixa davant més de 400 missatges de suport va deixar en evidència la ignorància en la qual viuen alguns dels que es fan dir representants de «les» víctimes. Un altre exemple és el del dissabte 22, quan es va atorgar el nom deJoan Fructuoso Gómeza la sala d'actes del Centre Cívic Navas. ElJoan va ser la primera víctima civil assassinada per ETA a Catalunya, l'abril del 1987. En presència física o per prèvia notificació d'adhesió, allà hi havia gairebé tots els grups parlamentaris catalans. Gairebé perquè en va faltar un. ¿Quin? La resposta és en un blog:eltrasteroazul.com
Per això, ¿com pot dir algú que el Parlament no honra les víctimes? El Parlament va ajudar centenars de víctimes dels quatre atemptats de l'11-M, l'any passat va organitzar un acte per commemorar els 25 anys d'Hipercor, el febrer del 2012 va atorgar una ajuda de 50.000 euros encara que es desconeix on ha anat a parar...
Se celebra el dia de la víctima del terrorisme al Congrés dels Diputats i es torna a repetir la lluita d'egos quan determinats representants recolzen l'acte, uns altres no ho fan i altres canvien d'opinió del sí al no per tornar al sí en qüestió d'hores. Hi ha qui protesta per la presència d'Amaiur però convida els que comparteixen espai amb Sortu... i apareixen les preguntes de la mena: ¿qui pren aquestes decisions?, ¿són col·legiades?, ¿són consultades sota acta? Existint víctimes la filiació de les quals figura en més d'una associació..., ¿qui les representa?, ¿l'associació que les assisteix o la que es nega a assistir-les? ¿És cert que algú ha desestimat una ajuda econòmica del Govern basc sense consultar la resta d'entitats?
Que hi ha personalismes en l'àmbit de les associacions de víctimes del terrorisme és visible, però malgrat tot, dins d'aquest col·lectiu que afecta tants ciutadans anònims i per tant absolutament plurals, sempre hi haurà els que lluitem per la dignitat, el respecte a la legislació i el treball pel bé de la comunitat. Per evitar més patiment a la resta de la ciutadania. Els 365 dies que té l'any.
