Conquistar la paraula

Com era d'esperar, la visita d'Arnaldo Otegi al Parlament de Catalunya ha sigut motiu de controvèrsia entre els que han organitzat la visita i els que no estan d'acord amb la seva presència en el lloc on s'utilitza la paraula. I, com sempre, llegim titulars que parlen que «les víctimes exigeixen, protesten, manifesten...». El col·lectiu de víctimes del terrorisme és tan nombrós que hi coexisteixen diferents opinions, fins i tot dins d'una mateixa família. S'ha de recordar també que, excepte en casos concrets, la banda terrorista ETA ni coneixia ni preguntava quines podien ser les opcions ideològiques o polítiques de les seves víctimes. Partint d'aquesta base, segur que hi deu haver víctimes a favor o en contra de la visita d'Otegi. I n'hi deu haver d'altres que ni tan sols opinen.

Després de 28 anys en el món relacionat amb víctimes del terrorisme he constatat que aquesta diversitat de criteris és la norma, encara que sembla que a alguns no els interessa entendre-ho. Però a la majoria de víctimes ens uneix un objectiu comú: tot allò que, sent legal, aconsegueixi que ningú més pateixi el que d'altres ja hem patit abans. Recordo que després de l'anunci del cessament definitiu del terrorisme etarra un pare amb un fill assassinat va arribar a dir: «Fins i tot entendria que moltes coses no s'expliquessin si el final del camí fos que no hi hagi cap víctima més del terrorisme».

Durant anys vam exigir, vam demanar o vam sol·licitar a ETA que deixés de destrossar famílies i que utilitzés la paraula. Malgrat l'inoblidable dolor sofert, entre tots ho hem aconseguit. Durant anys algunes víctimes hem discutit amb advocats de HB dient-los a la cara el que pensàvem, però sense amenaces ni coaccions. Sóc dels que pensen que abans d'opinar s'ha de conèixer, i que haver patit un atemptat terrorista no aporta cap plus de veracitat o d'infal·libilitat sobre la resta de la població. El problema és que hi ha qui opina en nom de les víctimes sense abans preguntar-nos el que pensem i, a sobre, alguns ho fan des de la nòmina o la llista electoral d'un partit polític.

Amb permís de la llei

Per mi, que Otegi hagi vingut al Parlament no ha sigut un tema agradable, però entenc que la legislació ho permet. Si fa cinc anys ens haguessin dit que ETA deixaria d'atemptar i que qui llavors els excusava més tard es dedicaria a parlar, ¿ens hi hauríem negat?

Una víctima em deia que Otegi, abans d'anar al Parlament, podria haver anat al monument a les víctimes del terrorisme i recordar (-nos) posant-hi un ram de flors. Li he dit que no descarti que això pugui passar algun dia. El 2006 el lehendakari Ibarretxe va enviar una carta en aquests termes i el novembre del 2012 Pernando Barrena (Batasuna) va fer, davant un grup de víctimes, una declaració a Barcelona on lamentava «el mal que de manera no desitjada hàgim pogut afegir per mitjà de la nostra posició política o que des de la tasca de portaveus hàgim pogut ocasionar».

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Em diuen que una de les conseqüències que ha comportat la visita d'Otegi ha sigut una trobada del Partit Popular amb les víctimes. Desconec el que s'hi deu haver dit, però estic segur que no deuen haver tocat un tema espinós: assegurar que s'està amb les víctimes catalanes mentre el Ministeri d'Interior va denegar el 2014 una miserable subvenció per localitzar més de 250 víctimes a Catalunya. És a dir, com a mínim, tan incoherent com parlar del dolor que no s'ha patit.

Però aquest ja és un altre tema.