Portes obertes, portes tancades

S'està parlant molt sobre la reunió del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i l'imputat Rodrigo Rato. El ministre compareixerà davant el Congrés per donar la seva versió sobre la trobada, que al ser descobert va qualificar com «al marge de la situació processal i exclusivament personal».

Obrir la porta del sancta sanctorum d'Interior a un imputat al qual s'investiga per cinc delictes fiscals, un de blanqueig i un altre d'aixecament deu ser normal en les relacions personals de l'alta política. Obrir la porta ministerial ja sigui a un imputat, un acusat de delicte o a un presumpte delinqüent (que difícil escriure presumpte) deu ser una gran prova d'amistat.

Però el pitjor del cas és que mentre s'obre la porta a un amic del partit, i com a exministre també col·lega de professió, es tanca la porta a la ciutadania anònima... la mateixa a la qual s'intenta vendre fum.

La porta ministerial que ha obert a Rodrigo Rato és la mateixa que ha tancat a 280 ciutadans que van patir un atemptat mentre residien a Catalunya. El ministre amic li obre la porta a un individu que va arribar a ostentar el rang de cap d'Estat al ser director de l'FMI, però la tanca per destinar 30.000 mísers euros per buscar, informar i assessorar aquests 280 ciutadans i les seves famílies.

Mentre el ministre de l'Interior, atenent l'amistosa sol·licitud de tipus personal, conversava amb Rodrigo Rato, no estava atenent altres qüestions que entenc molt més importants perquè són de bé comú. I com que sóc un ciutadà molt més exemplar i molt millor persona que el tal Rodrigo Rato, per si el senyor ministre té desitjos d'obrir-me la porta vaig deixant pistes sobre les qüestions que podríem tractar: per començar, sobre la localització d'aquestes 280 famílies ilocalitzades i la trista frase ministerial «la víctima que vulgui alguna cosa que vingui a veure'ns». També podríem parlar sobre la situació actual de l'expedient d'una trentena de víctimes de l'atemptat d'Hipercor que estan pendents d'una indemnització. O de què opina de la informació publicada pel Tribunal de Comptes el maig passat sobre les estranyes subvencions atorgades a certes associacions de víctimes del terrorisme. O què li sembla manifestar-se «contra ETA» i aprofitar per recollir firmes contra l'Estatut de Catalunya. Potser voldrà explicar en què consisteix aquest conveni d'intervenció psicològica amb víctimes del terrorisme i quina formació i experiència tenen els suposats professionals. O fins i tot podríem parlar del Memorial de Vitòria i de quins personatges decideixen sobre el tema i, ja que estarem posats a  parlar, sobre la legislació actual per saber qui, en realitat, és considerat com a víctima i qui no. ¿I dissertar sobre els teatrers que pul·lulen en el món de víctimes del terrorisme? O de la situació de les víctimes espanyoles que pateixen atemptats a l'estranger, dels anomenats segrestos exprés o de per què no evitar que una víctima hagi de trobar-se a la sala de l'Audiència amb els autors de l'atemptat ja alliberats.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Per al final, podria apartar del iot l'imputat Rodrigo Rato i tornar a obrir-li la porta perquè dono per segur que comparteixen la idea del «principi de la vida en la concepció». Així podríem parlar tots tres de la sol·licitud de diverses famílies catalanes perquè siguin reconeguts els fetus que no van arribar a néixer a conseqüència d'un atemptat terrorista sofert per la mare gestant.

Portes ministerials obertes per als amics imputats. Portes tancades per a víctimes anònimes del terrorisme que no ballen al so dels tambors.