La política i l'ús del dolor aliè

Una organització antisobiranista denuncia Forcadell per desobediència era el titular de la notícia publicada a EL PERIÓDICO. Al llegir que l’entitat denunciant és el moviment cívic Lliures i Iguals la memòria m’ha portat al 23 de juliol del 2014, data en què el diari La Razón titulava Lliures i Iguals presenta el seu manifest al Congrés. «50 intel·lectuals insten el Govern a donar al nacionalisme ‘la resposta que es mereix’ [...] es demana sense embuts al Govern i els partits polítics constitucionalistes [citant expressament el PP, el PSOE, UPD i C’s] que treballin organitzadament per la deslegitimització intel·lectual i política del nacionalisme», afegia.

    També vaig recordar que entre els firmants el 2014 es trobava la llavors presidenta de l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), Ángeles Pedraza. Tot ciutadà, amb les regles de l’educació i la democràcia, té el dret a expressar el que cregui oportú, però si ho fa com a representant d’un col·lectiu hauria de respectar la seva pluralitat. Al no ser així es va crear la lògica ¿i involuntària? confusió que les víctimes del terrorisme estàvem d’acord amb aquell escrit.

    S’ha de recordar que, segons les xifres del Ministeri de l’Interior el 2014, la representativitat de l’AVT era de poc més del 50%, i per això restava un molt respectable percentatge de víctimes que no estàvem representades per l’esmentada entitat i per tant no érem part de les víctimes que podrien estar d’acord amb l’opinió de la senyora Pe­draza.

    En el meu blog El trastero azul (http://eltrasteroazul.blogspot.com.es) també vaig informar del reportatge que la revista Interviú va publicar el 16 d’agost del 2014 en què apareixien membres de l’AVT manifestant el seu desacord per l’ús ideològic de les víctimes que es desprenia a l’estar l’AVT entre els firmants del comunicat. Ara, dos anys després, ¿hi haurà qui pugui creure que les víctimes del ter­rorisme estem d’acord amb la denúncia presentada? ¿O només les que són membres de l’AVT? És més, ¿han sigut consultades sobre el tema? ¿Hi ha algú que s’atreveixi a pregun­tar-ho?

    Llastimosament se segueix usant de manera partidista el dolor de tot un col·lectiu sense importar ni un avís o una consulta prèvia.

    En canvi, no recordo que algun dels firmants del comunicat, que segurament llavors ja eren intel·lectuals, digués res quan el desembre del 1998 tres representants del Govern espanyol es van reunir amb Otegi, Barrena, Goirizelaia o Iruin en un poblet de Burgos, en plena treva de la banda terrorista ETA, 15 mesos després del salvatge atemptat contra Miguel Ángel Blanco o dos mesos després que des del Govern es digués allò de «per la pau i els seus drets no ens tancarem a l’esperança, al perdó ni a la generositat. Serem coherents. Si ETA accepta les regles de la democràcia i demostra una voluntat inequívoca de renunciar a la violència, el Govern acceptarà la seva política penitenciària». Tampoc recordo que diguessin res quan Mayor Oreja va dir el gener del 2000 allò d’«estaria disposat a asseure’m amb ETA» o quan el lehendakari Ibarretxe va presentar el seu pla de Nou Estatut Polític d’Euskadi. És clar, la banda terrorista ETA estava activa. ¿On eren llavors aquests intel·lectuals?

Notícies relacionades

Denunciada Forcadell davant la Fiscalia per desobediència

La gestió de l’aigua marca les eleccions

    Resumint, mentre hi ha qui intenta esgarrapar vots fent política utilitzant les víctimes del terrorisme que ho permeten, altres seguim preocupant-nos de l’assistència integral que totes mereixem sense importar-nos la ideologia personal de cadascuna. No em consta que aquests intel·lectuals facin res per a nosaltres, a part de firmar manifestos. ¿M’ajudaran a buscar 279 víctimes a Catalunya?

    Ho dubto, els importa més fer política.