¿Què cal fer?

Miquel Iceta explica com el procés de transició nacional de CiU s'ha convertit en estratègia per accentuar la confrontació entre Catalunya i Espanya

1
Es llegeix en minuts

Poc més de sis mesos després de les eleccions del passat 25 de novembre, la cadena d'errors d'Artur Mas i les seves nefastes conseqüències estan a la vista de tothom. Va abandonar de forma precipitada i injustificada l'estratègia unitària per assolir un nou sistema de finançament anomenat popularment pacte fiscal. Va donar per trencada la negociació sobre el finançament al cap de dues hores d'una reunió amb Mariano Rajoy ala Moncloa. Esperonat per una manifestació que no va convocar i a la qual no va assistir, va decidir avançar les eleccions per assolir una 'majoria excepcional'. La ciutadania no només no va proporcionar-li la majoria sol·licitada sinó que CiU va perdre 12 escons. De fet, el resultat electoral configurava un Parlament més fragmentat i més polaritzat, i les forces polítiques més penalitzades van ser les que expressaven més moderació i transversalitat. Aquest va ser el fracàs de qui volia liderar amb una majoria excepcional un procés de transició nacional, i la raó per la qual molta gent d'ordre que tradicionalment havia confiat en CiU se sentia cada cop més desorientada.

concertació política ERC consulta sobiranista polarització

aliança dret a decidir confrontació declaració de sobirania, Consell per a la transició nacional conflictesrendiment polític

solucions acordades crisi aturempresesplurinacional democràciaconsulta il·legal

PSC

Notícies relacionades

estratègia socialdemòcratafederalisme institucions llei electoral

forces progressistesconservadors