¿Pringats o tontos?

Posem per cas que ocupes un càrrec de molta responsabilitat en un petit país on tothom és feliç, i ets citat com a testimoni a declarar davant una comissió que investiga un cas d'espionatge polític. Diguis el que diguis, sigui veritat o mentida, no et passarà res perquè no hi ha llei que et prohibeixi faltar a la veritat. ¡En aquest petit món feliç, res pot obligar-te a ser sincer! No et preocupis: el petit món seguirà sent feliç, encara que et salvis de tota culpa al·legant que sempre vas acatar ordres dels teus superiors, i sempre per ajudar els teus. En el petit món feliç, els draps bruts es renten a casa, a l'ombra, i aquí no ha passat res.

Ara bé, fins i tot en un petit país on es tolera l'engany i la falsedat, qui juga amb la veritat com qui juga amb foc també pot de passada irritar la mà que li dóna menjar. Tot engany, també en el petit món feliç, posa a la llarga en evidència els que callen davant l'ocultació d'una veritat, i a ningú li agrada passar per tonto o pringat. I aquí és quan el petit món feliç s'assembla com dues gotes d'aigua al gran món global en el qual sobrevivim tots i en què llestos mentiders, pringats que miren cap a una altra banda i tontos que baixen de l'hort comencen a ballar al voltant de la mateixa foguera de les vanitats polítiques. I és que, senyors convergents, tal com està la cosa per aquí, no em puc creure que el vostre tan anhelat petit país sigui alguna vegada més feliç que un altre de gran si en la vostra fàbrica de somnis els que manen menteixen de la mateixa manera. El que menysprea la veritat, menyspreant de passada els seus, no serà mai millor que, per exemple,Ana Mato:des de la cresta del seu gran país, creu que ens pren per ben poca cosa quan afirma sense arronsar-se que si ella no s'ha assabentat mai de res és perquè, ara que és ministra, ja és una altra. Però, senyors, encara que a vegades estiguem una mica distrets, ¡no, no som tontos! I alguna cosa hem sabut al final: els pringats sí que són tots iguals, vinguin d'on vinguin.