Pericoscopi
Ni el derbi va estimular
Em proposo limitar-me en aquest article a parlar de futbol. Ja ha passat el partit, i crec que puc permetre'm deixar enrere tot el soroll que ens ha ocupat durant els dies anteriors a l'enfrontament, les decisions errònies, les discussions estèrils i pesades, les inconveniències, les sortides de to esgotadores de tot pelatge, els insults. Tornaran, estigueu-ne segurs, però avui, almenys avui, podem centrar-nos en el que va passar ahir al camp, perquè malgrat com era d'estèril el resultat per a la classificació final de la Lliga, un derbi té interès encara que es jugués a les Planes després d'una barbacoa.
Vam poder veure un Espanyol que, quan es decidia a pressionar, incomodava el Barça. En aquells instants, comptats, semblava creure en les possibilitats de superar el campió de Lliga. De fet, és el que ha estat passant durant tota la temporada: si l'equip creu en si mateix, té opcions d'aconseguir el que es proposi. (És per aquesta raó que a molts els ha semblat que això de la classificació europea no es va considerar mai una possibilitat real malgrat les declaracions dels jugadors. Ahir, per cert, va quedar confirmat matemàticament, i no només pel resultat de Cornellà-el Prat. Ho dic per si quedava algú amb esperança.)
Tristament, aquesta pressió i aquestes ganes, com dic, només van aparèixer en instants escassos. Les va exercirWakaso,per descomptat, en tot moment (el seu entusiasme li va acabar costant una nova expulsió), i altres jugadors de tant en tant. Per descomptat, guanyar el Barça així és una quimera, fins i tot encara que no jugués Messi. Fins i tot siVilla tenia una tarda per oblidar.
La conclusió és que, en un derbi més escalfat fora del camp que a dins, l'Espanyol va tornar a perdre contra el Barça. I segueix sense haver-lo pogut vèncer a Cornellà-el Prat. Les estadístiques, malgrat alguna teoria imaginària, continuen sent profundament negatives per als periquitos.
I bé, al final em saltaré el meu objectiu inicial, i comentaré una cosa que no té relació amb el partit. Però no podia deixar de parlar de l'homenatge que el club va rendir ahir als jugadors de la UEFA del 1988. Hi eren tots, i no vull citar-los per no oblidar-me'n cap. Tenim poques oportunitats de disfrutar d'herois propis, i la promoció que va eliminar el Milan, l'Inter, el Borussia Moenchengladbach i el Bruges ens emocionarà sempre tots els que ho vam viure.
En el meu cas, més se'm fa un nus a la gola com més gran em faig.
