Galca, president de consens

Aquesta és la meva proposta a la CUP i a Junts pel Sí, ja que estic molt entusiasmat amb el plantejament de Galca per al derbi: que l’entrenador de l’Espanyol sigui president de consens. Si ha aconseguit parar-li els peus al Barça i donar-nos als periquitos la primera alegria de l’any en una temporada com a mínim discreta, ¿què no podria fer al Govern? Encara que no crec que em facin cas, sobretot perquè la CUP estava en plenes assemblees durant el partit.

 Galca va anunciar que li jugaria la pilota al Barça, i tots vam interpretar que es llançaria a l’atac. Més d’un va témer una d’aquelles tardes  «del resultat no reflecteix l’entrega de l’Espanyol», «un Espanyol valent sucumbeix davant d’un Barça que no perdona», bla-bla-bla. Però Galca no és un suïcida i sí, li va jugar la pilota al Barça però, sobretot, li va desbaratar els atacs amb una defensa concentradíssima. Més que tenir els jugadors ordenats –que també– va aconseguir que el més ordenat fossin els seus cervells. No va haver ni una cantada, ni una indecisió. I això era el mínim per frenar les envestides de tants jugadors de renom universal.

Ningú pot retreure al nou heroi periquito aquest plantejament de contenció; entre altres coses, perquè l’equip no es va limitar a defensar-se molt bé, sinó que va tenir ocasions d’emprendre contraatacs bonics que van posar en dificultats la defensa culer. I quan Galca va fer un canvi va ser per fer sortir al camp un davanter, Gerard Moreno. A punt del final, vam tenir el gol de la victòria a l’abast, cosa que, només per poder-se escriure d’aquesta manera, ja és una novetat.

Notícies relacionades

El Barça rep cops

La visió del ‘cash’

Per descomptat que els periquitos estem contents com si Melcior ens hagués portat un apartament a Torrevella (Alacant); qui no ho entengui és que viu en un univers de ficció. ¿Algú pot discutir seriosament que empatar-li a Messi, Neymar, Suárez, Piqué, Alves i les seves fitxes milionàries és una gesta per a Víctor Álvarez, Burgui, Gerard Moreno, Joan Jordán, Pau López i tots els altres, amb els seus salaris i la seva joventut? Empatar a casa, mantenir la porteria a zero, són èxits que no solen estar a la mà de l’Espanyol contra el Barça. Als que no coneguin el món real encara els diré més: fins i tot perdre per la mínima fent un bon partit, i veure els jugadors culers nerviosos i demanant l’hora, pot ser satisfactori. 

Ara queda la Copa del Rei. Si Galca manté el miracle i passem a quarts de final, no tindré cap mena de dubte que ell és el president de consens ideal.