MIRADOR
El PP i el cas de Bárcenas
P otser ho fan com aquell qui es pren una til·la, per calmar els nervis, però cada vegada més dirigents del PP repeteixen el mantra que «el cas de Bárcenas quedarà en no res». I ho diuen amb una seguretat esbalaïdora, no que no hi hagués sobresous en B o finançament irregular, com investiga el jutge Pablo Ruz, sinó que el cas acabarà dissolent-se com un terròs de sucre perquè el finançament il·legal no està tipificat com a delicte a Espanya i perquè si hi hagués frau fiscal per no haver declarat les remuneracions extra, el delicte hauria prescrit. Hi ha qui repeteix a més queels papers de Bárcenas són únicament fotocòpies, i que les fotocòpies no serveixen com a prova processal.
La qüestió, segons sembla, no és que s'aclareixi si hi ha hagut o no irregularitats financeres del partit i els seus alts càrrecs -una cosa en què va comprometre la seva paraula el mateixMariano Rajoy el 2 de febrer-, sinó, de fet, que no es pugui verificar que n'hi va haver o que, si es pogués provar, els delictes hagin prescrit pel pas del temps.
Mentre el cas es va ventilant, en terminologia de la seva secretària general,María Dolores de Cospedal, el PP, que va començar negant qualsevol sobresou, va passar a admetre que els seus càrrecs van cobrar estipendis per despeses de representació (fins a l'equivalent a 10.000 eurosÁlvarez Cascosel 1995, per exemple), ha acabat reconeixent que el que reben els alts càrrecs del PP només són sous del partit, que se sumen als que cobren com a diputats, senadors o presidents autonòmics.
Notícies relacionades«Tot legal», diuen. Ni en diner negre, ni en sobres. Per transferència i declarat. Però això, i l'origen de tants diners, és el que investiga l'Audiència Nacional i declaracions com la del diputatEugenio Nasarreal jutgeRuz, en què admetia que va rebre 70.000 euros en bitllets per a la Fundació Humanisme i Democràcia i que ell ho va anotar com a donació anònima, alimenten les sospites.
Posem que el PP diu la veritat i no era diner negre. ¿És que ningú pensa donar una explicació als aturats, als empobrits per la crisi, a les víctimes de les retallades de sous o prestacions, de per què ells doblen o tripliquen els seus salaris públics mentre imposen sacrificis als altres? ¿O el rigor ètic més estricte, la integritat més escrupolosa i la màxima transparència, que va proclamarRajoy, són únicament per als discursos?
