Cartes marcades

Cada persona és una estranya barreja d'atzar i necessitat, a vegades més del primer a causa de les petites casualitats que acaben lligant-se amb el temps. Potser per això, pel que té de fortuït l'existència, el llenguatge atresora desenes de frases fetes, refranys i símils que emparenten l'assumpte de viure amb la sort del joc: qui fa les parts en treu profit. Ser un comodí. Tenir una carta amagada. Mostrar les cartes. Posar un problema sobre la taula. Jugar-s'ho tot a una carta. O fer el doble joc. O tancar el joc. Expressions que vénen a subratllar la importància de la fortuna, la diferència que hi ha entre haver nascut en l'última favela de Rio de Janeiro o haver nascut rossa i in­fanta.

L'Audiència de Palma ha suspès la imputació deCristina de Borbó per entendre que no existeixen «indicis vehements» que conegués els plans d'Iñaki Urdangarin i el seu exsociDiego Torres per enriquir-se. Que, en tot cas, les sospites són inconsistents per imputar-la en una embrollada instrucció que ocupa 34 toms

Notícies relacionades

Una sirena encallada al Congrés

Revisar el temps escolar

i 42.000 folis. En primer lloc, presumpció d'innocència, és clar, però resulta estrany que la dona de l'exsoci,Ana María Tejeiro, estigui en el sac des del primer minut i que, en canvi,Cristina hagi estat vivint en una inòpia flonja. Estrany, molt estrany, com si la partida hagués arrencat amb les cartes marcades.

En realitat, els jocs de cartes no fan res més que perpetuar el que passa a la vida, on importen sobretot família i jerarquia. En les cartes, hi ha famílies bones (ors, copes, trèvols) i regulars (bastos, espases i piques, que porten mala sort). Com en el món real, guanya la mà l'escalafó d'una preciosa escala de color (4, 5, 6, 7 i 8 de diamants). Com en la vida, el joc està repartit entre la marineria de les cartes que fan el gruix (el conjunt d'assalariats) i el patró de la jerarquia: sota, cavall i rei.