Un model alternatiu

¿Què ofereix la banca islàmica?

Les entitats financeres que es basen en els preceptes musulmans s'obren pas al món

3
Es llegeix en minuts

La crisi financera del 2008 i la de l'eurozona, juntament amb la indignació pels excessos de la banca convencional, estan oferint als bancs alternatius una oportunitat per tenir més participació en el sistema financer mundial. En aquest moment d'incertesa creix l'interès pel sector financer islàmic. Cada cop són més nombroses les entitats que intenten desenvolupar productes i instruments adaptats a les regles que regeixen els preceptes d'aquesta religió. I encara que aquestes entitats representen solament una petita proporció a nivell mundial, mostren aspectes més saludables que moltes de les seves homòlogues convencionals.

La banca internacional comença a apuntar-s'hi creant bancs, filials o finestretes islàmiques al Regne Unit, els EUA, Suïssa, Alemanya, França o Luxemburg. A Londres destaca l'obertura de sis bancs específics, cosa que ha convertit la capital britànica en la principal plataforma europea de la banca islàmica gràcies a l'esforç d'institucions com la borsa (LSE). França, amb París al capdavant, vol establir-se com a plaça principal. La importància d'aquest sector ha portat el Dow Jones, elFinancial Timesi Standard and Poor's a crear índexs borsaris especials, dels quals exclouen les empreses amb activitats que no s'adapten als principis de l'islam. Grups com ExxonMobil, Chevron, Nestlé, IBM, Microsoft o Coca Cola, entre altres, han enfocat la seva estratègia per captar aquest tipus de fons.

Aquesta novetat està demostrant una capacitat de mobilitzar recursos amb una gamma diversificada de productes d'inversió i estalvi, que podrien beneficiar el sector públic i privat i atraure importants fluxos d'inversió en sectors productius i financers de tot el món. El fenomen creixerà, però s'haurà de liberalitzar mercats i assegurar la llibertat d'inversió i la coherència jurídica per facilitar la seva incorporació al sistema financer internacional.

El 1974, el Banc Islàmic de Desenvolupament va posar les bases d'un sistema d'ajuda basat en els principis islàmics. A finals del segle XIX, Barclays va obrir una oficina al Caire. Actualment, aquesta branca de les finances es desenvolupa en 75 països i hi ha 350 entitats acollides a aquests principis, de les quals un terç són bancs. La resta de la indústria la componen fons mutus, companyies d'assegurances (takaful), elssukuks(emissions de deute) i la incipient indústria dels fons d'inversió (hedge funds). Els seus actius són avui d'un trilió de dòlars, i es preveu que el 2105 arribin als 2,8 trilions. I tenen ingressats el 50% dels estalvis de la població musulmana del món, 1.200 milions de persones.

Les implicacions islàmiques creen un concepte diferent de les relacions i activitats financeres i econòmiques. El vincle creditor-deutor es basa en un repartiment equitatiu dels riscos entre el proveïdor del capital i l'emprenedor. I d'això es deriva la prohibició d'ingressar o percebre interessos. A més, els diners han d'estar vinculats a una activitat pròpia o per a la comunitat. Així, hi ha tres grans prohibicions que l'islam imposa en les finances: el cobrament d'interessos, embarcar-se en riscos excessius (gharar) i les apostes.

Les finances islàmiques van predominar en el món musulmà durant l'edat mitjana per impulsar el comerç. A Espanya, el Mediterrani i el Bàltic, els mercaders islàmics eren els intermediaris i un engranatge indispensable en el mecanisme de les activitats comercials. S'ha sostingut que molts dels conceptes, tècniques i instruments de les finances islàmiques van ser després incorporats pels banquers i empresaris d'Europa.

Notícies relacionades

El sistema financer espanyol ha de dedicar esforços a captar fons d'aquests inversors -molt necessaris avui- i no quedar-se'n al marge. S'ha de mirar aquesta realitat com una nova oportunitat, perquè aquest model no és tan diferent del model fundacional de les caixes d'estalvis creades la segona meitat del segle XVIII, que originàriament estaven vinculades a institucions de tipus religiós. Que naixessin amb una finalitat social significa, en aquest sentit, una gran coincidència amb aquest fenomen.

Per la naturalesa integrada de l'economia mundial, un desastre en una zona tindrà conseqüències en altres per llunyanes que siguin. És obvi que hi ha una crisi bancària i de deute, i un dèficit de finançament i de liquiditat. Aquest sistema alternatiu podria formar part de la solució. Però per fer-ho ha de triar un camí diferent si vol assumir aquesta funció d'oferir productes fiables i arribar a un creixement sostenible. La qüestió és si les finances islàmiques, més enllà dels clixés, sabran aprofitar aquesta oportunitat i cooperar per impulsar un creixement econòmic suficient per a un futur pròsper per a tothom.