¡Són els drets!

L'economista i premi Nobel de la pauMuhammad Yunusafirma que els nens de les properes generacions aniran a veure la pobresa als museus. Crec que ningú pot qüestionar aquest desig del conegut com a banquer dels pobres, però les persones que tenim responsabilitats públiques no ens hem de quedar en el desig, la ciutadania ens exigeix que actuem.

La responsabilitat ens obliga a actuar. Aquesta setmana el Síndic de Greuges ens traslladava en la seva intervenció al Parlament allò que estic segur que la majoria de la societat ens reclama.Rafael Ribó deia textualment: «Demano al Govern i a l'oposició que busquin molts més acords i molta més unitat per canviar polítiques a fons en tots aquests camps, perquè afecten la democràcia». El Síndic Ribó es referia a la crisi social, econòmica, financera, pressupostària, «però també democràtica» -afegia l'ombudsman-, a la qual la societat Catalana i l'Espanyola ha de fer front.

Paradoxalment, l'informe del Síndic es presentava davant el Ple just després que CiU i ERC sumessin els seus vots per impedir que el Parlament demani al Govern que celebri una cimera contra la crisi. Cimera en la qual tots els partits polítics i els interlocutors socials haurien d'establir una agenda amb les prioritats que ha d'assumir el govern, de cara a fer front als problemes urgents que pateixen els catalans i les catalanes.

La baixada dels ingressos, i les conseqüents dificultats de tresoreria de totes les administracions són evidents, però no poden ser una excusa per retallar drets. Al marge de l'anàlisi de les causes i de les reformes que calen per tal de, no només superar l'actual crisi, sinó evitar que se'n repeteixi una de semblant, el Govern ha de garantir els drets de la ciutadania, drets que s'han assolit gràcies a la lluita de generacions i generacions d'homes i dones que maldaven per deixar-nos una societat millor.

Cal fer compatible

-perquè ho és- la defensa del dret a decidir amb la defensa dels drets que han permès bastir una societat més justa de la meitat del segle XX ençà. La proposta socialista de celebrar una cimera contra la crisi es planteja perquè, tal com deia el Síndic, la ciutadania ens vol a tots units per evitar la injustícia. Lamentablement, segles després, tots els governants ens hem de fer nostra la lliçó que la mare del rei bíblicLemuelli donava: «Defensa la causa de pobres i necessitats».

Fa uns mesos el president de la Generalitat va ajornar la cimera contra la crisi que els socialistes havíem plantejat en campanya electoral. No havia convidat a aquesta cimera els interlocutors socials, ni havia elaborat un ordre del dia que establís les prioritats en què tots els partits i actors socials de Catalunya havíem de sumar esforços. Aquesta setmana CiU i ERC s'hi ha tornat a oposar.

En el seu moment vaig plantejar el que podien ser tres elements centrals de la cimera que s'hauria d'haver celebrat el mes de març: garantir les beques de menjador, garantir el pagament a les entitats del tercer sector -que assumeixen bona part de les polítiques socials- i posar en marxa un pla de xoc contra l'atur, que posés l'accent en els aturats joves o en els de llarga durada.

Que la negativa del Govern i el seu soci es produeixi el dia que la xifra d'atur a Catalunya supera les 900.000 persones fa incomprensible l'actitud de CiU i ERC, que encara ho és més si hi sumen el fet que la votació va ser just després que el síndic ens advertís d'alguns dels drames quotidians a casa nostra.

Avui hi continua havent nens i nenes que l'únic àpat que tenen garantit és el de l'escola, i mentrestant, com el Síndic de Greuges adverteix, les beques de menjador estan desapareixent progressivament, i 10.000 nens i nenes van caure en la pobresa l'any passat com a conseqüència directa de la retallada de la Renda Mínima d'Inserció.

Avui és urgent que es garanteixi que les entitats del tercer sector reben els recursos que els permeten dur a terme la seva tasca, i que estan contribuint com mai a pal·liar els efectes de la crisi.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

Avui, que un de cada quatre catalans en edat de treballar està a l'atur, és indiscutible que cal un pla de xoc que permeti trobar feina als joves i a les persones que fa anys que no en tenen, els aturats de llarga durada. Els governants no tenim instruments perquè es creï ocupació, però sí per estimular l'economia, que és l'única via perquè les empreses s'animin a contractar.

Entre les coses queAverroisdeia que no podien estar massa temps amagades hi ha la pobresa i l'estupidesa. Si no ens adonem que la primera està present de manera alarmant a la societat catalana l'únic que quedarà en evidència és l'estupidesa dels que tenim responsabilitats polítiques.