La banya del croissant
Començo a llegirUn cel de plomi al cap de poques pàgines la història se m'emporta.Carme Martí ha novel·lat les vivències terribles deNeus Catalàal camp de concentració de Ravensbrück i les de després, un cop alliberada. Les llegeixo i sé que l'autora es refia de la ficció per presentar-nos la memòria d'una supervivent, però mai no oblido que és un testimoni real. Potser la raó és que està escrit en primera persona i és la mateixaNeus Catalàqui ens parla. Com que els últims anys l'hem sentit i vist en diverses entrevistes, se'ns imposa la seva veu segura, aquell capteniment decidit tot i els seus 97 anys.
A vegades, quan algú vol elogiar un reportatge periodístic o unes memòries, diu que «es llegeix com una novel·la». En aquest cas passa al contrari. La naturalesa dels fets actua com a escut. Podem titllar-la d'història trepidant, si volem, i no ens ha de fer la impressió que banalitzem res. Perquè en el fons, tot i ser una novel·la,Un cel de plomté un nervi semblant al de relats autobiogràfics comL'estepa infinita, d'Esther Hautzig;Medallones,deZofia Nalkowska,oContra tota esperança,deNadiezhda Mandelstam-textos escrits per dones que recorden la seva reclusió en un camp de concentració, al gulag, sota un règim totalitari.
Es parla sovint de la necessitat d'aquesta mena de llibres. L'obligació de recordar, es diu, perquè l'oblit porta a la indiferència i després al silenci, que és l'avantsala de la negació. En aquell monument que ésSi això és un home,Primo Leviexplica que ell i els altres presoners tenien un somni terrible: tornaven a casa, explicaven el que els havia passat i la gent els mirava amb desinterès, com si no hi fossin. AUn cel de plomhi ha una escena que vol lluitar precisament contra aquesta sensació: un matí, quan ja és lliure i viu amb la família,Neus Catalàdecideix rentar el seu vestit de deportada. Quan ho veu la seva cunyada, li diu que és ben boja. Ella només comenta que li feia angúnia, tan brut. Vet aquí una de les raons d'aquest llibre: escriure com qui renta aquell vestit, per recordar.
