Si et fies de Diamantidis, estàs llest

Estic convençut queDimitris Diamantidis, l'ànima i el cervell de l'últim rival del Barça abans de lafinal four, hauria preferit el Madrid en comptes dels blaugranes com a rival en aquestsplay-off de l'Eurolliga. Ho dic perquè mentre que els blancs, igual que els grecs, compten amb un joc interior no gaire potent, el joc interior blaugrana és molt poderós. A tall d'exemple: ahir sense anar més lluny, els homes dePablo Lasovan llançar gairebé el mateix nombre de triples (29) que de tirs de dos (34). Els blaugranes, per la seva banda, van tirar el doble de vegades de dos punts que de tres (40 per 21).

I és que malgrat que el Barça es presenta amb baixes d'exteriors importants (Rabaseda i sobretotPete Mickeal), el mal que poden causar a la zona grega jugadors de la talla deTomic,Lorbek i, en certs moments,Jawai i fins i totWallace, serà complicat de contrarestar per homes comLasme,Gist iTsartsaris. Només aquesta mola de ni se sap quants quilos anomenadaSchortsanitis pot suposar una amenaça real en aquest aspecte en certs moments.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Per aquest motiu, la tàctica grega podria ser molt similar a la utilitzada ja amb èxit perObradovic l'any 2011 i que va acabar amb l'eliminació dels homes dePascual a les portes de lafinal four: flotar descaradament alguns jugadors exteriors en concret (Ricky,Grimau iSada en aquell moment) per així tancar-se molt dins la zona i impedir que els interiors blaugranes facin tant mal. Per això la sobtada eclosió d'Álex Abrinespot ser que tampoc li hagi fet gaire gràcia aDiamantidis. De fet, ha arribat just en el moment en què l'equip necessita més aquesta mena de jugadors que puguin donar un cop de mà aNavarro en l'aspecte anotador. I és que contra el Maccabi,Álex va aconseguir desinhibir-se. Va jugar molt menys tenallat i va sentir per primera vegada una cosa que era vital per a ell, deixar de ser un simple membre per començar a ser algú important a l'equip. Per això de nou ahir contra l'Obradoiro, i malgrat haver fallat dos triples amb anterioritat,Abrines va tenir prou confiança per anotar els dos triples letals que van ajudar que la pròrroga es decantés finalment de la banda blaugrana.

No obstant, el que per desgràcia per als blaugranes sí que li encanta aDiamantidisés fastiguejar, sigui quin sigui el rival que tingui al davant. ¿Com? Controlant el partit quan i de la manera que li sembla. Ara faig un bloqueig i continuo, ara assisteixo o ara anoto. Aquest és el verdader estil de joc d'aquest PAO.Ukic,Bramos iMaciulis hi col·laboren, com ho fan els interiors anteriorment esmentats. Però per sobre de Pedoulakis mateix, l'entrenador dins i fora de la pista és un jugador amb cara de poc espavilat, però que si et refies de les aparences, estàs llest.