El triangle blaugrana es queda sense un vèrtex vital

SSSRqha parlat molt aquesta setmana del que hauria de fer el Barça després del revés humà i esportiu que ha significat la baixa dePete Mickeal. Segons la meva opinió, és obvi que la possibilitat o no d'un nou fitxatge passa per allò que en un futur pròxim marquin els resultats. I em refereixo concretament que l'objectiu principal del Barça en aquests moments és preparar-se de la manera més adequada per afrontar amb les màximes garanties el pròximplay-offde l'Eurolliga, últim pas per entrar en l'anheladafinal four de Londres.

Per aquest motiu, el més lògic és queXavi Pascual, al no poder fitxar a aquestes alçades cap recanvi per a aquesta competició, hagi optat per donar més protagonisme a jugadors comInglesiRabaseda. Però seria un greu error pensar que la responsabilitat ha de recaure únicament sobre aquests possibles substituts. De cap de les maneres. Com bé apuntavaNavarro, la solució no consisteix en el fet que tant l'acabat de nomenar millor esportista australià com el de Ripoll aspirin a voler ser el que no són. La clau serà veure si tots els membres de la plantilla, inclosos els dos esmentats, aconsegueixen reinventar-se prou per aconseguir fer passar tan desapercebuda com sigui possible l'absència d'un jugador qualificat de manera unànime per tothom com a insubstituïble. I és que, per més que el que va passar divendres passat a Siena pugui fer pensar una cosa diferent, la tasca és molt més complicada del que sembla.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Només cal fer una breu ullada a les estadístiques per adonar-se que són tres els homes sobre les espatlles dels quals requeia fins ara la màxima responsabilitat de l'equip que dirigeixXavi Pascual: Ante Tomic, Pete Mickeal i Juan Carlos Navarro. També és un fet que tant a l'ACB com a l'Eurolliga aquests tres jugadors són els únics membres de la plantilla que acumulen mitjanes d'anotació per sobre dels dos dígits. Però no és només una qüestió de quantitat, com pugui semblar a simple vista; també ho és de qualitat. Els tres pilars estaven situats en posicions estratègiques. Un exterior i anotador nat (Navarro); un exterior fort que a més a més pot jugar d'esquena i que és capaç de defensar amb garanties alers més alts (Mickeal); i un interior anotador i rebotejador (Tomic). Un triangle gairebé perfecte. Ara només queden dos vèrtexs i, com sap tothom, una plataforma amb dues potes és menys estable que una de tres. Això sí, tenirInglesa la recambra és de gran ajuda.

Serà interessant veure el recorregut que poden donar tant l'australià comRabasedaen aquestes circumstàncies. El Barça ha d'aconseguir formar un nou puntal ofensiu sobre el qual recolzar-se amb garanties. Si no és possible a partir d'un sol jugador de caràcter, ho haurà d'aconseguir a partir de la suma de dos d'ells. Per tant, ha arribat l'hora queMarcelinhoconsolidi la seva regularitat i queLorbekdesaparegui menys moments de la pista. Aquest seria el millor regals per aPete.